12 de abril de 2016
12.04.2016

Els alcaldes de «Nova York»

El tercer documental de la sèrie "Del Montgó a Manhattan" recorda els regidors de la República que havien tornat d`Estats Units

12.04.2016 | 04:15

El Fòrum de Debats de la Universitat de València presenta demà, a les 19 hores, a l´Aula Magna del Centre Cultural La Nau, el documental d´InfoTV «La guerra de sempre», el tercer d´una sèrie publicada dins del projecte «Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York», que repassa les vides dels emigrants valencians als Estats Units i les conseqüències de la seua tornada a Espanya als anys de la República.

Els valencians que van emigrar fa un centenar d´anys als Estats Units no només van dur diners per comprar terra i un estil de vida més modern. Molts pobles de la Marina i la Safor, d´on provenien la majoria dels emigrants, van tindre durant la República alcaldes i regidors que havien tornat de Nova York. Tenien més bagatge que els seus paisans, allà havien vist una manera diferent de viure i de governar i, en tornar, van voler posar en marxa reformes als seus pobles que imitaven el model americà, més just, lliure i igualitari.

Pego, el Verger, Benimantell, Bellreguard, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l´Alfàs del Pi, Murla o Famorca són alguns d´eixos ajuntaments governats des del 1931 en avant per regidors republicans i d´esquerres que havien aprés a Nova York que les coses es podien fer d´una altra manera.

Progressistes
Militen en el Partit Socialista o en l´Esquerra Republicana de Manuel Azaña, però no busquen implantar cap model soviètic revolucionari. El que tenen en ment és el que han vist als Estats Units, un capitalisme a penes matisat per la compassió i que no tindrà fins a les presidències de Franklin Roosevelt (1933-1945) cap sistema públic de pensions o de prestacions per desocupació. Però, tot i així, ja era molt més just que el vell sistema caciquil imperant als seus pobles.

Estos municipis van conèixer aquells anys reformes fiscals que feren pagar més impostos als que més tenen; escola obligada fins els 16 anys contra el treball infantil; guarderies per als més menuts per fer possible el treball dels pares; pavimentat dels carrers i arribada de l´aigua potable...

Però la guerra i la postguerra es van endur per davant tanta bona intenció. I tot i la moderació que van exhibir a partir del cop del general Franco i que van intervenir en alguns pobles per evitar l´assassinat de persones de dretes, tots els casos detectats en la investigació desembocaran l´abril del 1939 en l´exili, en uns quants anys de presó o fins i tot en algunes execucions, com les d´Aquilino Barrachina i Antoni Vicent Borràs, alcaldes de Pego i Bellreguard, respectivament. Per això, el documental té molt també d´homenatge a aquelles persones que van pagar tan car les seues ànsies reformistes.

Segona onada migratòria
La segona part del documental està dedicada a la postguerra, que va generar una segona onada migratòria cap als Estats Units. Esta opció, però, va estar reservada únicament a aquells joves valencians que havien nascut vint o trenta anys arrere als Estats Units, al si de les famílies emigrades i després retornades. Nomes ells, per tindre dret a passaport americà, tenien el pas franc al seu país de naixença.

I se´n van anar, a pesar de les dificultats que els va posar el govern de Franco. Una volta van arribar allà, ja van poder reclamar els seus parents més pròxims, per començar una nova vida, la del somni americà, ben lluny de la misèria política i econòmica de l´Espanya de la postguerra.
«La guerra de sempre» (82 minuts) és la continuació dels dos primers documentals de la sèrie dedicada per InfoTV a l´emigració valenciana als Estats Units i el Canadà, «Cap a la terra promesa» (93 minuts) i «Adéu, Amèrica». I hi ha un quart documental, que completa esta tetralogia, «Els valencians d´Amèrica» (88 minuts), que s´estrenarà a mitjans del 2016. Tots ells estan firmats pel periodista Juli Esteve, com a guionista i director; i per Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l´edició i la postproducció.

Col·laboració plural
El projecte global «Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York» ha comptat amb el suport de l´Institut d´Estudis Comarcals de la Marina Alta; la Diputació de València; les Universitats d´Alacant, València, Politècnica de València i Miguel Hernández; l´empresa Rolser; el CEIC Alfons el Vell, de Gandia; l´Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, a més de prop d´una quarantena d´ajuntaments valencians.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine