En gener de 1986, Bromera va irrompre al mercat editorial valencià amb dos llibres: La narrativa valenciana (1900-1930) de Vicent Simbor i L’últim roder de Josep Franco. Trenta anys després, ha publicat prop de 4.000 títols en els distints segells del grup, tant en valencià com en castellà.
¿Com està la «generació» Bromera?
N’hi ha algunes «generacions» Bromera. A la que ens referim en el trenta aniversari és a la gent que ha estudiat o ha llegit llibres nostres.
Què li queda per fer?
Fins fa poc no tenia clar la manera de mirar l’horitzó amb tranquil·litat. Ara comencem el procés d’internalització, vendre llibres nostres a l’estranger és una gran possibilitat.
Algun penediment?
El 2012 vam fer una reducció de personal, com totes les empreses. Això em va doldre moltíssim.
Superada la crisi?
Hui treballen a Bromera més persones del que n’hi havia el 2012, i no parem de fer incorporacions.
La clau de l’èxit?
Voldrà dir de la supervivència.
Acceptem supervivència…
En el nostre cas supervivència vol dir èxit. Tenim un mercat propi, el valencià, xicotet i que no permet créixer en excés. Hem fet molta varietat de llibres.
El seu propòsit inicial era…
Viure de la meua passió, que és la literatura.
El molesta encara que diguen que Bromera va nàixer com una editorial de mestres?
Així és, però vull que es reconega que part de l’èxit és la nostra diversificació editorial. Molts llibres no estan adreçats al canal escolar.
Tantes novetats són productives?
La novetat és una part del negoci, i a tots ens agradaria publicar poc per mantindre l’empresa, però és impossible per l’índex de venda que té cada títol, el que obliga a fer llibres per menuts, joves, adults…
Es llig més ara?
Per descomptat, però una altra cosa és la compra. Estem venent un 40% menys que abans de la crisi, i això és molt.
La Fira del Llibre, serà la millor època de vendes, no?
Les editorials tenim dos campanyes fortes, Nadal i la primavera, que abraça la Fira del Llibre i el Dia del Llibre.
El paper té futur?
Fa anys era més pessimista, perquè pensava que li quedaven pocs anys. Hui, sense tirar coets, crec que té molts anys de vida i coexistirà amb els formats digitals.
Per què Bromera desperta enveja en el sector?
No ho sé… Nosaltres treballem moltes hores al dia.
N’hi ha massa editorials?
Tot el món té dret a començar un projecte empresarial.
El mapa editorial valencià és correcte?
És una miqueta anormal si el comparem amb altres comunitats.
Bromera és la més potent.
Si parlem de literatura en valencià, evidentment. Però és anormal que n’hi haguen moltes editorials xicotetes, però totes hem sigut xicotetes.
Podrien viure sense subvencions?
Les subvencions no arriben al 2% de la facturació.
Són necessàries?
Per a un tipus de llibre sí, sense elles no es faria.
A Europa són a llibre publicat.
Les subvencions són un mite. El nostre sector està infrasubvencionant, comparat amb el sector de l’automòbil. Dins de la cultura, les produccions audiovisuals compten amb diners públics per diferents canals. Les subvencions són imprescindibles per equilibrar la balança, perquè l’àmbit castellà té un gran mercat.
Els premis literaris també són imprescindibles?
Nosaltres els vam impulsar fa vint-i-huit anys perquè teníem escassesa d’originals bons. Un premi selecciona. Com es venen pocs llibres, és una manera d’estimular la creació literària i remunerar l’esforç dels autors.
El seu gran «best-seller»?
Mor una vida es trenca un amor, l’adaptació del Tirant lo Blanch, el primer llibre de Josep Franco i el Diari d’un jove maniàtic. Eixe és el nostre pòquer d’asos.
L’autor valencià més comercial?
Ara ens funcionen molt bé les traduccions de Lemaitre…
Valencià?
No hem pogut, no diria que no hem sabut, fer un «star-sistem» d’escriptors en valencià. El que ha sobrepassat la línia de flotació és Ferran Torrent.
Serà per què no es donen les condicions per sobreviure només com escriptor?
No hem tingut mitjans de comunicació, ni acompanyament institucional.
És possible crear eixe ecosistema literari?
M’agradaria pensar que sí. Espere que la nova RTVV tirarà un cable en eixe sentit.
Què espera d’este Consell?
No està posant pal a les rodes i ha presentat un pla estratègic de cultura, i un pla de lectura. De moment són paraules, farà falta vore si té translació en els pressupostos. La música sona bé.
Algun retret en els vint anys de governs del PP?
No han estat al costat de la llengua del país. I va ser molt radical en els retalls al món del llibre.
Acaba de vindre de la Fira del Llibre de Bolonya.
Portem sis o set anys anant, i per fi estem veient que els rendiments són superiors als esforços.
Per exemple?
El 80% dels nostres llibres infantils estan traduïts al xinés. I tenim traduccions en altres llengües. Parlem de llibres il·lustrats a tot color.
S’acosta la festa dels 30 anys. Alguna sorpresa?
Farem una gala per celebrar-ho amb la gent que ens ha acompanyat estos 30 anys.
El seu desig pels pròxims 30 anys?
Que la nostra cultura i la nostra llengua estiguera més normalitzada, perquè és un patrimoni que convé cuidar per transmetre als fills.
