Com abril és el mes dels llibres, i enguany són els quatre-cents anys de la mort de Cervantes, res millor que parlar del Quixot.
Fa unes setmanes una periodista, Ana Valls, a propòsit d´un altre llibre (el títol del qual no vull recordar) em preguntava quin era el llibre més odiós dels que havia llegit.
Li vaig respondre que no odiava cap llibre, perquè també dels dolents se n´aprén, però que n´hi havia un al qual durant molts anys li havia tingut mania i que llegir-lo em provocava un fort rebuig; aquest llibre era el Quixot.
Li vaig haver de contar la història d´aquesta fòbia lectora. Resulta que quan tenia 10 anys, el professor escolapi d´Ingrés de Batxiller, ens el feia llegir en veu alta i en col·lectiu, vull dir, canviant la veu lectora al seu caprici; a cada error de lectura o falta d´atenció, parava la lectura i castigava el culpable pegant-li amb un regle a la mà.
En disfrutava, especialment si l´error provenia per la cosa fonètica valenciana. Aquest mètode odiós, i les dificultats de llegir en una llengua artificiosa, incipientment apresa encara, impossibilitaven que la lectura ens resultara atractiva i complaent.
Conclusió: vaig tardar molts anys en poder fer la lectura de la novel·la de Cervantes bé. Perquè qualsevol lector sap que Don Quixot és una de les novel·les més intel·ligents i divertides de la història de la literatura universal, si es llegeix amb gust i no com a un suplici morbós; perquè té humor, té gràcia, té poesia, té ingeni i té ironia.
La pregunta que m´he fet durant anys és fins a quin punt una mala lectura ens pot privar d´un plaer com el de la lectura del Quixot, una novel·la que ensenya justament a prendre´s la vida amb la més fina de les ironies. Perquè just el sentit de la ironia s´adquereix quan s´educa la gent des del respecte intel·ligent als altres, des d´una pedagogia responsable, i no mai des de la violència o l´abús de poder.
Per últim, no puc oblidar que amb el mètode «de la letra con sangre entra» el que s´intentava era una cosa que no tenia res a veure amb l´aprenentatge de la lectura d´una obra mestra literària.
Tanmateix, he de dir que, a pesar d´això, per sort, he tingut temps sobrat per a gaudir moltes altres vegades de la lectura de Don Quixot. I per això ara vos el recomane. Per gust i amb gust.
