L´alqueria blanca és l´exemple de la Renaixença del segle XXI. La popular sèrie de Canal 9 actualitza un nou discurs que alimenta projectes polítics i ideològics concrets.
Eixa és la principal conclusió de la d´Àlvar Peris Blanes, professor de comunicació audiovisual de la Universitat de València. «En uns anys de debat intens sobre el model d´estat, estos relats audiovisuals contribueixen a reforçar el discurs oficial que estan mantenint les institucions polítiques i mediàtiques», indica l´autor.
«La sèrie està contribuint a consolidar una identitat valenciana regionalista que ha ocupat des del procés autonòmic un lloc de consens en la societat, la conseqüència més rellevant del qual ha estat que la identitat valenciana ja no es puga entendre "d´una altra manera"», explica l´investigador.
L´article «La identitat valenciana regionalista a través de la ficció televisiva L´alqueria blanca», publicat en la revista Arxius de Ciències Socials, analitza els tretze primers capítols, corresponents a la primera temporada de la sèrie que va emetre Canal 9 des de 2007 fins al 2013. La ficció televisiva tracta de les relacions personals i professionals dels habitants d´un poble de l´interior valencià, a mig camí entre València i Alacant, durant els anys 60 del segle passat.
Àlvar Peris explica que en L´alqueria blanca, el món rural, el poble, es presenta com un entorn amb molts valors positius. Per contra, la ciutat és perillosa o desestabilitzadora. Esta dicotomia camp/ciutat té el seu origen en el pes que l´agricultura continua exercint en l´imaginari valencià i la configuració de la identitat valenciana regionalista de la Renaixença, segons l´investigador.
Esperit de consens
«El joc de memòria que es desplega en la pantalla submergeix l´espectador en un consens sobre com eren i, més important encara, com són els valencians, fet que permet connectar passat, present i futur», apunta Àlvar Peris.
A més, «es percep en la ficció un cert esperit de consens i reconciliació, pilars sobre els quals s´ha construït un sistema de memòria legitimador de la Transició. L´investigador cita en aquest sentit Cuéntame como pasó, telefilms com Adolfo Suárez, el Presidente (Antena 3, any 2010) o Tarancón, el quinto mandamiento (TVE, 2011).
El doctor en comunicació audiovisual detalla que el valencià és la llengua vehicular de L´alqueria blanca, si bé «la sèrie reflecteix bé com el valencià ocupa en l´imaginari col·lectiu una posició subalterna, apta per a l´exabrupte o l´humor gros i, en general, per a la comèdia. En els sainets del segle XIX que donen forma a la identitat valenciana regional, el valencià ja apareix com una llengua farcida de tòpics i clixés».
«El fet que la sèrie fóra majoritàriament en valencià i tinguera una acollida tan gratificant també va trencar un tabú, en el sentit que es pensava que una ficció en esta llengua generava rebuig entre els espectadors», apunta Peris.
L´investigador veu en la sèrie un consens sobre el valencià com a element de la identitat regionalista i d´altres identitats, i inclús L´alqueria blanca compleix una funció pedagògica «inqüestionable» pel que fa al lèxic, la conjugació verbal i la recuperació i normalització de paraules referides a productes en desús o pròpies de la vida al camp.
La mitjana de seguiment dels vora 200 capítols realitzats va estar molt per damunt de la mitjana de la cadena, especialment els últims anys, quan l´audiència mitjana de Canal 9 s´havia afonat. De fet, l´estudi d´Àlvar Peris és un dels primers treballs acadèmics que es duen a terme sobre una de les sèries més importants de la ficció televisiva valenciana.
