La Gramàtica Valenciana Bàsica (GVB) és l´obra que recull que les formes «genuïnes» de la llengua parlada i recupera els «usos purament valencians de gran extensió i tradició històrica». Així ho va manifestar ahir el president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer, durant la presentació del volum en la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis.

Ferrer va assenyalar que «formem part d´un sistema lingüístic amb una llengua compartida però som valencians i esta condició ens obliga a ser fidels a la nostra identitat» i a «prioritzar la recuperació de les solucions valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l´etimologia i per la tradició literària i gramatical».

En este sentit, la GVB pretén orientar sobre les formes més recomanables en els registres formals i en la llengua estàndard, «prioritzant les formes genuïnes de la llengua parlada i de més prestigi literari, partint de les preferències de valencià general». A més, s´ha fet un «esforç per recuperar les formes o usos sintàctics purament valencians de gran extensió i tradició històrica», va recalcar.

El mes de juny vinent tant Rafael Alemany com Manuel Pérez „els coordinadors de l´obra„deixaran de formar part de l´AVL, però «com diu la cançó: 'la vida passa però les obres queden' i en este camí heu deixat la vostra empremta inesborrable», els va assegurar.

Les característiques pròpies

Ferrer va aprofitat l´acte per a dedicar-los unes paraules: «amb persones com vosaltres, per la vostra saviesa, per la vostra dedicació i per la vostra generositat, és un orgull ser president de l'Acadèmia i és un orgull ser valencià».

Els principis en els quals s'inspira la GVB son dos, va apuntar Alemany. Primer, va dit, que «la llengua històrica i pròpia dels valencians és també la que compartixen les comunitats de Catalunya i les Illes Balears i el Principat d'Andorra, així com altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó».

I en segon lloc, va ressaltar que «dins de les diferents maneres de parlar, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat de la llengua compartida» i presenta unes característiques pròpies, que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.

En definitiva, «tant la GVB com la resta d´obres normatives de l´AVL parteixen sempre d´una concepció del català-valencià com a llengua única i al seu torn diversa», sense perjuí que la doctrina lingüística que contenen es module d'acord amb les característiques pròpies de la parla de l'àmbit territorial valencià.

«Debat enriquidor»

Manuel Pérez va apuntar que el fet que esta no siga una obra d'autor sinó «institucional», té conseqüències com són la «lentitud» en la seua elaboració però al mateix temps que siga el resultat d´un «procés enriquidor que implica debats amb els companys» que d´una altra manera no s´haurien produït.

L´acadèmic va destacar que, des d'un punt de vista «divulgador», la GVB inclou aspectes sobre la pronunciació, grafia, puntuació, tipus de lletra i sobretot les recomanacions en morfosintaxi en un llenguatge estàndard, usat tradicionalment i amb formes «intuïtives».