Morgana la dels ulls verds

Isabel ens ha encarregat dibuixar uns prismes. Un prisma és un poliedre les bases dels quals són dos polígons iguals i paral·lels entre si, i les seues cares laterals són paral·lelograms. Per exemple, es pot fer un prisma hexagonal si agafes dos polígons hexagonals de la mateixa dimensió i n'uneixes els vèrtexs.

El llibre de matemàtica n'està ple, d'imatges de prismes, però la mestra ens n'ha posat una pila d'exercicis. Per a practicar, ha dit.

„Per a practicar, i un rave „ha somicat Brunilda„. Aquesta vesprada me'n vaig al dentista i tornaré Déu sap a quina hora. A la mare li farà una gràcia pa morir-se haver de posar-se a fer prismes abans de fer el sopar. És com si l'estiguera veient „Brunilda ha posat veu de falset„: «Però filla, encara no has acabat els deures? I ara t'hauré d'ajudar, clar, és que em faràs morir. Morir, em faràs!».

„No sé què es pensen, les mestres, es deuen creure que les mares no tenen una altra faena que dibuixar prismes i piràmides „ha dit Lola.

„I per què no canvies la cita amb l'ortodoncista? „ha preguntat Pili.

„Una cita amb l'ortodoncista no es pot canviar com aquell qui res. Tu no pots dir-li a un ortodoncista que no pots anar a revisar-te els ferrets perquè a la mestra se li ha acudit demanar-te un refotut prisma octogonal. A més, el dilluns, el dimecres i el divendres tinc classe d'anglés, i m'han canviat l'horari de dansa i ara em toca el dijous. I damunt he de practicar el violoncel cada dia i he d'estudiar solfeig, i el pare m'ha apuntat a unes classes d'informàtica, per si em serveix d'alguna cosa per a les oposicions que hauré de preparar d'ací a deu o dotze anys. I jo estic que m'enfile per les parets! I ja no puc més, Maris! A la nit ho passe fatal, no em puc gitar si no mire davall del llit, per si hi ha alguna oposició amagada. I jo no sé què punyetes és una oposició!!!

Tot d'una, Brunilda s'ha arrapat el coll i s'ha tornat roja; li costava respirar.

„Aviseu a Isabel „ha cridat Paula„, crec que a Brunilda li està entrant una altra vegada la malaltia de les extraescolars.

2 de juny

Brunilda no ha vingut a classe. Al pati Lola ha dit que sa mare ha dit que la fornera de Brunilda ha dit que la dona del metge ha dit que el seu home ha dit que Brunilda ha de fer repòs. Tot el barri està pendent de la salut de la nostra companya, i això demostra que la gent té bons sentiments i es preocupa del que li passa al proïsme, no només de xafardejar.

„Un dia tindrem un ensurt amb aquesta xica „ha dit Artur.

La veritat és que és la segona vegada que Brunilda ha de fer repòs, enguany, i tot per culpa de les extraescolars.

„Vosaltres creieu que estem en bones mans? „ha preguntat Víctor.

„A sant de què ve això ara?

„Em preguntava si els pares saben com educar-nos. Sempre estan treballant, i quan arriben a casa no poden ni amb la seua ànima.

„I damunt les preocupacions, el meu pare està sempre pendent de la hipoteca „he dit.

„I del calendari de futbol, el meu no té temps per a molt més, pobre „ha dit Lola.

„Per això es van inventar les extraescolars „ha dit Pili.

„Per fer la guitza.

„No, pel nostre bé, perquè, si no, ens passaríem la vida davant de la tele, i els científics americans han comprovat que si veus la tele més de cinc hores al dia et quedes tarat per a tota la vida „ha dit Sílvia.

„Només si veus el telefem „ha corregit Paula„. Els dibuixos animats i els programes sobre animals no et deixen seqüeles, són edulcorants.

„Educatius, burra.

„La veritat és que els pares no ho tenen fàcil. La iaia diu que els xiquets d'ara som uns consentits, que no respectem res, que les xiques no devien anar ensenyant el melic i que els pares d'ara són uns tous, que hauríem de dur més traita.

„Que vol dir traita?

„Un calbot però de l'època medieval.

„Si jo fóra mon pare ja m'hauria endinyat una bona coca „ha comentat Aureli„. De veres, duc una temporada impossible. És que no m'aguante ni jo.

„Això és per l'adolescència, perquè tens les mormones alterades „ha dit Paula.

„Però ara no es pot pegar, ho ha prohibit un fiscal o no sé què. Els científics americans han demostrat que si li pegues a un xiquet li pots provocar un dany cerebral „ha dit Sílvia.

„Si li pegues al cul, no.

„Sí, perquè és un dany que no es pot veure ni amb els raigs X, però et poses trist i no rendeixes a classe.

„Això es diu un trauma „ha explicat Pili.

„Ara entenc perquè sempre em suspenen „ha dit Juli„, em devien pegar un batecul quan era un bebé i em devia entrar la cosa aquesta que no em deixa rendir.

„Però això no és pels traumes, carabassa, és perquè no et dona la gana estudiar.

„Sí que estudie, però el problema és que sóc miop.

„I això què té a veure? Jo també sóc miop „ha protestat Víctor.

„En qualsevol cas no s'ha de pegar, ni al cap ni al cul „ha sentenciat Lola.

„I què faries tu amb un xiquet que et trau de polleguera i que damunt es vol posar un tatu? „ha preguntat Pili.

„Que què faria? L'apuntaria a classes de guitarra, a anglés, a informàtica i a oposicions. T'assegure que jo no seria una mare tova, i l'unflaria d'extraescolars tota la setmana. De mi no se'n riuria, no.

„És que els xiquets d'ara som uns consentits „ha conclòs Pere.

3 de juny

Berenguer m'ha acompanyat fins a la porta de casa. Però no en pla nòvio-nòvia, sinó perquè li venia de pas per a un encàrrec que li havia de fer a son pare a la ferreteria, uns cargols de rosca i una broca del cinc.

„Què penses del debat d'ahir? „li he preguntat.

„De les extraescolars?

„No, de la pèrdua de les colònies.

Berenguer ha posat cara de mico i una servidora l'ha hagut de traure del buc.

„Doncs clar que parle de les extraescolars, bleda, de com ens eduquen els pares, tot això.

„Uf, per un moment he suposat que m'estaves parlant de la Guerra de Cuba „ha dit alleujat.

A continuació ha mirat a un punt indeterminat de la paret d'enfront i ha parlat:

„Jo no entenc de l'infern de les extraescolars, no estic apuntat a res fora de classe. El pare treballa en un banc, i a les vesprades, quan isc d'escola, sempre és a casa, i m'ajuda a fer els deures de mates; quan és l'hora de berenar em prepara un entrepà, o em compra uns pantalons de tela horribles, i, si em veu trist, tracta d'animar-me. No fem coses especials, i no m'ha ensenyat a anar en bici, però crec que és un bon pare. No entenc massa de pares, jo. Supose que els pares eduquen el millor que poden, i uns pensen que anar en bici és important i uns altres que la informàtica és fenomenal. El meu pare i jo estem sols, la mare va morir, i a vegades està trist i jo no sé què dir-li.

S'havia fet un embolic, pobre. Li he agafat la mà, no en pla nòvio-nòvia sinó de pena cristiana, i en això ha arribat mon pare amb el seu diari esportiu davall del braç, més content que unes pasqües.

„Ei, parelleta, què feu?

Berenguer i jo hem separat les mans, com si ens haguera donat un corrent d'alta tensió.