Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Refugiats

Em dol cada vegada que veig el que està passant a Grècia, i particularment a les illes gregues de la frontera turca, conegudes com el Dodecanés. Es parla molt de Lesbos i de Kos, però n´hi ha més, imagine de lluny, que deuen estar passant per una situació semblant arreu de l´Egeu. Pense en Samos, per exemple, que també està a tocar de la costa turca.

Fins fa poc, aquestes belles illes eren tingudes per unes destinacions turístiques paradisíaques on molts europeus passaven els seus millors estius, perdent-se per platges precioses, i evocant els déus pagans i les nues estàtues de marbre dels temples hel·lènics.

En aquells temps passats, aquestes illes perdien part del seu encant en arribar la tardor, perquè la majoria es quedaven mig despoblades, pel fet que els seus habitadors marxaven a les grans ciutats a hivernar. No sé si això encara és així. Imagine que la crisi econòmica potser ha fet tornar gent a viure a les illes, fugint de les misèries urbanites, més dures i difícils de suportar. Això m´han contat alguns coneguts, però no en tinc més informació.

Per això em pregunte per quines raons la major part dels refugiats volen anar a Alemanya. Creuen que a Alemanya lliguen els gossos amb llonganisses? I, potser ingenuament, pense que moltes persones de les que fugen desesperades de la guerra, que ho han perdut tot, podrien començar a refer les seues vides quedant-se, ni que fora per un temps, a viure en aquestes illes. O podrien vindre a donar vida a tants i tants pobles que s´estan despoblant, allà i ací, on les cases cauen assolades per l´abandó i no per les bombes, ai!

Direu alguns que sóc un ingenu, però si viatgeu pel sud de França, d´Itàlia, o d´Espanya, comprovareu que hi ha poblacions on viuen descendents de marroquins, d´algerians, de sudamericans, fins i tot d´espanyols fills d´emigrants i que, sense ells, els pobles semblarien cementeris abandonats. Això es veu i es viu de fa molts anys a França, es veu i es viu a Sicília, es veu i es viu ací.

Les nostres ciutats i pobles en aquests anys últims han viscut un augment de la població considerable, de gent vinguda de diferents països africans, asiàtics i sudamericans. És cert que tanta humanitat com la que prové de Síria ara no havia arribat mai en massa i de colp a Europa. Què fer? Com ajudar a refer les vides d´aquesta gent? Pensem-hi i actuem.

Compartir el artículo

stats