Qui diu que del gest íntim i pròxim, del refugi i solidesa que ens aporta la llar i el món quotidià no es pot extraure filosofia? A partir de la màxima «existir és resistir», el professor Josep Maria Esquirol basteix un assaig sobre la petitesa i les coses rutinàries, les relacions interpersonals i el proïsme, on «assumir la quotidianitat és assumir la finitud», tot enfocant el discurs des de diverses postures ja conegudes de la filosofia: del nihilisme a l´ésser de Heidegger passant per la figura de Narcís, del metge i del mestre, i la casa com a refugi per protegir-se de la incertesa de fora. L´experiència del no-res ens fa tornar a la proximitat fugint de l´abisme. Es fa palesa una defensa d´allò quotidià- tanmateix, sense la necessitat d´un Déu- ja que la vida corrent continua arraconada per herència d´aquell embat de l´heroi romàntic que, tot i condemnat a una vida fugaç, sobresurt en alguna acció que l´eternitza.
Aquesta època nostra de la tecnologia és nihilista perquè no s´hi veuen els límits del capital i la producció; és abismal perquè no s´hi aprecia la diferència que ha de caracteritzar cada individu de forma aïllada; és absurda (sorda) perquè deixa de costat el pensament i la crítica. En definitiva, aquest llibre constitueix un assaig fresc i enriquidor que permet desenvolupar una mirada crítica d´allò que ens envolta.
