08 de mayo de 2016
08.05.2016
El conte del diumenge

Deixa lliures els contes

L´urbanisme ferotge ha posat els ulls sobre el meravellós bosc on viu la iaia de Caputxeta, que intenta aturar la destrossa vestida de... llop

08.05.2016 | 04:15
Deixa lliures els contes

I... vuitena tècnica:
una vegada utilitzats, deixa lliures els contes perquè suporten malament la captivitat.

Perquè un conte tancat no es fa malbé... mai de la vida. Però sí que esdevé... malvat!

Ja us temíeu que no hi apareixeria la Caputxeta Roja, veritat?
Doncs ací la tenim, i la iaia, i el llop i un grapat de personatges més. Escolteu. Tot començà quan el conte de la Caputxeta va anar perdent actualitat i la gent el va oblidar. Certament les coses canviaven i la iaia, animada per la seua família que no la volia veure sola i incomunicada, es va afeccionar a la informàtica. De fet era una experta i més pirata que Barbamarró. Estava connectada a Internet i al món en general. Però ningú no desitjava llegir la seua història ni s´eriçonava quan se l´engolia el llop.
En canvi, moltes persones començaren a desitjar el bosc on vivia. I deien:
–És una llàstima conservar aquests arbres centenaris sols per culpa d´un conte. Amb la fusta que se´n podia traure.
I altres opinaven:
–I del terreny? Què em dius del terreny? Hi podríem edificar mil xalets, i un parc d´atraccions, i encara sobrarien alguns racons verds per a fer bonic.
I tots deien:
–Estem malbaratant un espai impressionant.
Hala, talem, construïm, venem,...
I així ho feren.
Màquines guiades per control remot envaïren el bosc amb el propòsit d´esborrar-lo del mapa.

Prompte començaren a desaparéixer els arbres. I la iaia, el llop i la Caputxeta es van refugiar dins la cabanya solitària i no s´atrevien ni a guaitar el nas o el musell. I ves per on que la iaia era tan decidida que decidí parlar amb la persona que estava al càrrec d´aquella destrossa. Era un home important que feia olor de colònia i es reia de tot el que no foren diners.
La iaia imaginava que aquell senyor li faria poc de cas. I pensà que si es disfressava de llop potser la prendria seriosament. Així que li demanà una pell al seu amic de desgràcies, es vestí amb ella i anà a ciutat. La gent el tractava respectuosament perquè en aquella ciutat l´ajuntament havia encetat una campanya que s´anomenava:

UNA CIUTAT AMB CULTURA
ESTIMA DE VERITAT LA NATURA

I tenien en molta consideració els animals, encara que foren ferotges. (Vestida de velleta potser no li haguera anat tan bé.)
Bo, el cas és que li indicaren on treballava aquell home important i resultà ser un edifici de més de trenta plantes. A dalt de tot, en lletres gegantines, figurava el nom de l´empresa: Construccions i Destruccions, S.A. La iaia-llop agafà l´ascensor i pujà al despatx de l´home, just en un àtic ple de plantes artificials, amb piscina climatitzada i una terrassa infinita. L´home l´atengué tranquil·lament. Estava assegut en una taula una mica més xicoteta que un camp de futbol, plena de telèfons, de sistemes de seguretat a distància i d´equips informàtics de la propera generació.
A més, no sentia el menor temor perquè una pantalla invisible, de vidre antibales, el protegia de les visites.
–Vinc en nom de tots els habitants del bosc i porte un missatge ben clar: cal parar les obres, l´esteu destrossant –digué la iaia.
L´home rigué. I encara li va dir:
–Però, bon llop, a què li dieu destrossar? A talar arbres? Doncs bé, no estem destrossant, sinó netejant. Espereu que comencem a construir xalets, i bonics camins asfaltats, amb fanals per a les nits, i meravelloses pistes de tennis, i un atractiu parc d´atraccions... espereu a veure el Centre Comercial!
–Mai de la vida canviaria el bosc per tot això –replicà la iaia-llop–. A tothora esteu a temps per a construir, però un bosc no naix de sobte, tarda anys i panys, i això si no es crema. I recull milers d´animals i animalets, i iaies, proveeix de flors les abelles, a la tardor hi creixen bolets...
–Bolets? Tu sí que estàs tocat del bolet! Però, mira, m´has caigut simpàtic. I no vull que te´n vages amb les mans buides. Saps què farem? D´ací a no res hi ha el consell d´administració de Construccions i Destruccions, S.A. Vull que estigues present i que faces el que pugues.
–Com?
–Molt senzill, et posaràs la meua roba i actuaràs com si fores el president. Si aconsegueixes paralitzar les obres això que has guanyat.
–D´acord –féu la velleta-llop. I en un tres i no res es col·locà, damunt la pell del llop, la roba del president, corbata i colònia incloses, i prengué seient a la seua taula. I el president se´n va, rient per davall del nas i pensant que havia deixat el llop en un bon embolic (per cert, abans d´eixir es vestí amb un xandall, perquè els presidents mai no ixen al carrer en roba interior). I en això començaren a entrar les persones importants del consell d´administració i quedaren sorpreses. Una d´elles digué:
–President, com és que porteu unes orelles tan llargues?
–Ai, fillets, per escoltar millor les vostres propostes –respongué el llop-iaia-president.
–President, i aquests ulls, per a què us serveixen, tan regrans? –preguntà una altra persona.
–Ai, fillets, per llegir millor els vostres informes –contestà la iaia-llop.
–President, i aquestes urpes tan afilades?
–Per teclejar millor les meues instruccions.
–President, i la boca?, com és tan allargada i punxeguda? –digué una tercera.
–Per donar l´ordre de parar la destrucció del bosc! –cridà el llop-iaia alçant-se de la butaca.
–Ha, ha, ha! –rient, tots se´n burlaven.
–Ja ens explicareu com podeu fer servir el Super Sistema Informàtic si no us caben ni els auriculars en les orelles... digué un.
–Ni el micro en aquesta bocassa!
–Ni les tecles de l´ordinador en aquestes urpes acostumades a caçar!
–Això corre del meu compte! –tornà a cridar la iaia-llop.
I en menys que tardem a contar-ho es llevà el vestit de president i la pell de llop i davant el consell d´administració aparegué una velleta decidida.
–Pareu! –van cridar, espantats. Mai de la vida hagueren pensat que dins d´un animal inofensiu (des del punt de vista informàtic) s´amagava una iaia disposada a tot.
Però era massa tard. La iaia teclejà l
es ordres oportunes i en un instant cessà la destrucció del bosc. I quan intentaren agafar-la toparen amb la pantalla protectora i transparent (de vidre antibales).
I no contenta amb això, la iaia es calà els auriculars, connectà el lector de veu per anar més ràpida, i anà anul·lant totes les obres que s´estaven realitzant en aquell moment en zones protegides (que eren moltíssimes).

En acabant, tornà a casa, on l´esperaven Caputxeta i el llop i molts altres amics i amigues. Allà estava Lluïsa, una papallona rosa-maduixa, i el terrible Barbamarró que ara es deia Barbaverda, i unes quantes Belles Dorments, i un xaval amb ales de pirata, i un monstre de peluix... uf!, no voldreu que passem la nit anotant personatges (perquè, com podeu veure, ja s´ha amagat el sol).
El cas és que organitzen una festa increïble i tothom felicitava la iaia. I ella repetia contínuament:
–Seria fabulós que la gent vinguera a passejar per aquest conte, sinó, d´ací a no res, voldran tornar a urbanitzar-lo...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine