No vaig a parlar d´aquell joc violent al qual solien jugar els xiquets durant la postguerra, ni del significat de la dita popular com a crit de guerra, no. Vull comentar la iniciativa de tres joves historiadors valencians. Tres, i amb noms concrets: Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Tots tres van crear fa un any un producte llibresc que s´ha demostrat exitós en vendes i rendible intel·lectualment, i que ha sabut fer visible l´interés que per les històries medievals valencianes tenen molts lectors en aquest país tan desmemoriat que en alguns aspectes sembla patir d´Alzhéimer col·lectiu. Per això trobe ressenyable el treball que porten a terme, tot volent construir una memòria compartible del passat que, essent rigorosa, resulte amena, raonable i, si cal, discutible.
Fa un any van treure un primer volum en aquesta línia i ara n´acaba d´eixir un segon. La seua manera de tractar la història en un format de relats breus i autònoms, la trobe atractiva per als lectors que ens agrada saber de la història del país i del paisatge que sentim nostre, però d´una manera fiable i confiable. Aquest és l´interés dels dos números de Fer harca: que possibiliten als lectors un canviant calidoscopi de coneixements històrics que funcionen com a relats independents i també dibuixen un imaginari mosaic d´un país per a molts desconegut. Perquè no hi ha un país possible, amb futur, si la gent no té un imaginari que li mostre un paisatge de memòries compartides.
Per això, repetesc, trobe vàlid aquest producte alhora històric i literari. Perquè fa veure i entendre el passat tant com ajuda a transformar el present i a imaginar un futur. Només sabent d´on venim podem comprendre on som ara, i on volem anar. Sense un relat real que done sentit al passat no es factible construir un present civil i cultural potent, ni cap projecte de futur socialment compartible. I aquest és el valor que, al meu parer, tenen bona part dels textos de Fer harca; permeten veure i viure el passat com una creació constant, com una recreació permanent de la història dels valencians com a poble. Per aixó anime aquests tres joves historiadors a seguir endavant el seu actiu combat per a retornar-nos vius noms, gents i fets d´uns altres temps amb textos, i en contextos, que ens els facen pròxims. Perquè només així podrem eixir de la fatal tradició d´oblits. Enhorabona, per tant, als tres valents harquers de la història!
