La geometria és la vertadera confessió de l´artista Sebastián Nicolau, una fe més que evident des de fa ja quasi vint anys. Després de la seua mostra en el Almudín l´any passat, torna a incidir en les mateixes línies, ara en la galeria Shiras, amb una exposició que es pot visitar fins al pròxim juliol.

Les obres que integren aquesta exhibició suposen un pas més, un altre gir, com suggereix en el títol de la mostra, Duplum, sobre el seu treball immediatament anterior (Hilvanes), que recentment va ser recuperat en la Fundación Antonio Pérez a Cuenca. En aquells treballs Nicolau introduïa dibuixos de caràcter geomètric sobre representacions en paper de plecs i dobles al·lusius a telons, en els quals els jocs de volums, llums i ombres creaven sensacions que volien interrogar a l´espectador sobre el que veu i el que creu veure. En l'actual Duplum, l´artista extrema el joc visual i plàstic per a tractar de fer difícil inclús el plantejament mateix de la pregunta.

Si en Hilvanes presentava escultures de planxes metàl·liques doblegades i plegades, pintades

monocromáticamente i tensionades amb cosits, diferenciades de les obres bidimensionals; en Duplum, eixes escultures (oli sobre alumini) es relacionen amb el dibuix i la pintura. L´artista busca generar un continu viatge d'anada i volta entre les disciplines, no establint diferències entre elles, per tal de confondre a l´espectador. En definitiva, Nicolau torna a la galeria amb un treball que és una volta de rosca, un altre «doble» més. Algunes de les peces escultòriques retornen, a través d'imatges de gran format en tinta ultrachrome sobre alumini, cap a un origen pla amb dibuixos amb cordó que les travessen i que amb ombres pintades adquireixen tridimensionalitat.

Les paraules del catedràtic d´art Juan Bautista Peiró, autor del text del catàleg de l´exposició, en referència a les primeres obres que iniciaren aquest camí fa alguns anys (per a Hilvanes Nicolau va estar quatre anys a l´estudi), cobren novament un sentit reforçat en Duplum: «Representació i presentació, ficció i realitat. Els plecs de Sebastián Nicolau són una contundent metàfora d'eixa línia màgica que separa dos universos diferents que no deixen d'estar relacionats».