La badia del Portitxol de Xàbia és un jaciment arqueològic encara molt poc estudiat. Ahir, bussejadors del Centre d´Arqueologia Subaquàtica es van capbussar per a donar una ullada a les nombroses àncores ací localitzades. També tenien molt d´interés a examinar de prop una peça molt poc habitual a la Mediterrània occidental, una àncora lítica, és a dir, de pedra.
Els arqueòlegs (també hi eren la directora del Centre d´Arqueologia Subaquàtica, Asunción Fernández, i l´arqueòleg de Xàbia Joaquim Bolufer) van decidir traure de la mar aquesta pedra de fondeig. Volen estudiar-la a fons i intentar esbrinar quina és la seua antiguitat.
Les àncores lítiques van ser les primeres que es van gastar en la història de la nàutica. Esta podria tindre almenys 2.000 anys.
Altra raó per a recuperar-la de la mar és evitar que un saquejador l´agarre. L´àncora pesa uns 200 quilos. Els arqueòlegs la van extraure amb l´ajuda de la Policia Local de Xàbia i de membres del club nàutic.
Les àncores lítiques s´han trobat més sovint a la Mediterrània oriental (la més antiga és egípcia) i al litoral cantàbric. Esta té un forat (algunes tenien tres) i se li intueix la forma triangular habitual d´aquestes pedres de fondeig. Datar-la a primer colp d´ull és força complicat. Les lítiques van ser les àncores més antigues, però es van continuar utilitzant en època fenícia, romana i fins i tot en l´edat mitjana. En el Cantàbric, de fet, fins i tot en períodes moderns es van gastar per a fixar xicotetes barques.
La inspecció d´ahir va confirmar que la badia del Portitxol ha estat un fondejador natural al llarg de la història. Ara es volen marcar altres àncores que esguiten el fons marí. L´objectiu és crear una ruta de busseig dedicada a aquestes troballes subaquàtiques.
Els arqueòlegs, de fet, no són ara massa partidaris de menejar del lloc les peces, doncs tenen sentit lligades als derelictes.
