Pastoret és concís i categòric alhora de parlar de la seua passió, la música tradicional valenciana, i no dubta en especificar el futur del génere des de la seua visió: «Tenint en compte el que s’invertix en cultura valenciana, el cant d’estil de la nostra terra es pedrà dins d’uns anys. Els aragonesos cuiden més que nosaltres pel seu cant tradicional, ja que compta amb un gran recolzament de les institucions».

Això assegura el cantaor valencià de 74 anys, que després de més de 50 dalt dels escenaris ha decidit retirar-se de manera indefinida. «És l’hora de descansar», afirma el cantant, tot i que acualment treballa en una cançó que represente la pilota valenciana.

«He viscut molt gràcies a la música. Pense participar en homenatges futurs a companys de la música, on de segur que cantaré, però res més», reconeix Pastoret, que el passat 8 de maig va rebre un homenatge al Museu Valencià d’Etnologia on participaren desenes de músics que l’han acompanyat durant tota la seua vida professional.

«Va ser molt emocionant. Hi ha molta gent que seguix la música tradicional, però no hi ha prou oferta. Qui comença a estudiar cant d’estil al poc de temps s’ho deixa per falta de motivació», assegura el cantaor, qui reconeix que ha aplegat a presenciar com estudiants joves s’han deixat aquesta afició per no poder cantar en més actes. «Es injust que qui canta no ho puga fer, i més quan es tracta d’un cantant de música tradicional», afirma Pastoret.

Tot i que la ruptura generacional és evident al cant valencià, Pastor afirma que els joves acudixen a les escoles de cant per a aprendre la tradició musical valenciana. De fet, el cantant va transmetre la seua afició a les seues filles, però és Imma, la més menuda, l’única que ha continuat amb el llegat de son pare. «La figura del versaor és la que té més perill de desapareixer. Actualment, sols hi ha quatre versaors en tota la província. És trist», afirma.

Músic polifacètic

El cantaor valencià va començar la seua carrera als 19 anys en un conjunt de música tradicional valenciana que assajava prop de la seua residència al carrer Na Jornada. Un any després de començar el seu aprenentatge musical, va guanyar un primer premi de un concurs de cantants nobels.

«En aquell moment el cant popular podia ser rentable. Alguns companys músics m’han dit més d’una vegada que podria haver-me especialitzat més en géneres com el líric, on podria haver desenvolupat més la meua capacitat vocal. No obstant, la prioritat era dur diners a casa», recorda el cantaor, qui sempre va compaginar el cant amb el seu treball com a representant de un comerç.

Pastoret acompanyà a cantaores il·lustres del cant valencià com Marieta de Túria o la Blanqueta de Burjassot, ja desaparegudes. A més d’haver publicat diversos discos, dues de les seues cançons formen part de la cultura popular valenciana, ja que Pastoret fou qui li ficà veu als himnes del Valencia C.F. i del Levante UD.