Si acabes de nàixer i els teus ulls entelats encara no han entés que la llum és companya, t´haurien de llegir els noms dels teus avantpassats per instal·lar-te còmodament en el bressol de la història. Posant-li edats, cabells blancs o arrugues a les mans, un arriba a intimar amb el passat que l´ha dut al present.
Si eres tall tendre, t´haurien de llegir les arrels del teu arbre.
Quan esdevingues una criatura de pocs hiverns i busques en els pits dolços de la mare el cau on nia l´amor infinit, t´haurien de llegir llegendes dels boscos i dels rius. I tu, instal·lat sobre l´estora màgica de la innocència, aprendries a volar ben alt, sol però segur, a través d´un cel espurnejant de fantasia.
Si eres infant de llet escumosa, t´haurien de llegir tots els horitzons.
A mesura que vages creixent i que comences a menjar-te la joventut a mossos, amb modals provocatius de mariner de taverna o mirades i gestos que es recullen cap endins, hauries d´anar llegint aquells qui t´han precedit perquè et xiuxiuegen com s´obrin les portes del món, les que intueixes i les que ignores però que un dia t´apareixeran en algun revolt del camí.
Si eres jove, hauries de llegir les claus que faran camí amb tu.
Quan arribe el moment en què comences a carregar al llom promeses i il·lusions socarrades, però també victòries en diminutiu, afectes arran de pell del cor i fidelitats entre tu i molts o entre tu i pocs, hauries de llegir per descobrir que el teu món s´amaga en tots els altres mons, i tots els mons dormiten a la vora del teu.
Qui vulga ser infinit, hauria de llegir fragments de temps.
Si al remat et fas oficinista o cantant, dentista o netejavidres, també hauries de llegir. Entre les onades de paraules que t´esperen dòcilment recolzades sobre les pàgines blanques, et retrobaràs, igual que en l´espill que passegem davant del rostre, i et reconeixeràs i t´estimaràs.
Quan et sentes a l´altra banda de la vida, hauries de llegir mapes d´amor.
I quan finalment, de puntetes, vages retrocedint en el calendari que tot ho marca i t´acostes a poc a poc a l´inici del no-res; quan la solitud et reclame l´abraçada de la humanitat sencera, hauries de llegir per saludar les imatges color sèpia més íntimes i encendre brases d´antigues passions. Hauries de llegir per acabar tenint la convicció profunda d´haver estat sempre ací, i per pegar la volta a la vida, tota la volta, i poder tornar a començar.
