Sent parlar Pedro Sánchez i em sembla un fava que es creu socialista, que no es trau la pasta dels dits i que no sap què vol ser quan siga gran. L´ama carabassera „Susana Díaz„ el porta cagalló per séquia i el té acovardit. I fa actuar la parella d´acòlits que té, Antonio Hernando i César Luena, com si foren Pixie i Dixie volent venjar-se del gat Jinks „Pablo Iglesias„ que no els ha volgut donar el formatge a canvi de res. I ens volen vendre una moto que no va cara aire: «No han volgut votar Pedro Sánchez de President, per culpa de Pablo Iglesias encara mana Rajoy». Com si no sabérem que el primer dia van pactar la Mesa del Congrés amb Ciutadans i el PP. Què veu Pedro Sánchez en Ciutadans? Segur que no veu el mateix que nosaltres: pura caspa, antiga caverna, coentor de l´Espanya més carpetovetònica i podrida. També ja és el PSOE això? Ja han abandonat totalment l´espai de l´única Espanya possible, de trellat? És per això que li han ficat el braç dins la màniga a Ximo Puig? Jo no sé si els pot anar bé el pacte amb Ciutadans a Andalusia o a l´Espanya més profunda. El que crec saber és que, a Catalunya, a les Illes i al País València, el pacte amb Ciutadans no pot ser un pacte progressista. Impossible. No és un pacte natural. A casa nostra, Podemos, Compromís, PSPV i EU són cosins germans, pares, mares, fills i filles; i els de Ciutadans són de l´altre bàndol. Ací, el pacte natural és el que no han deixat fer a Ximo Puig per al Senat: un pacte per a salvar uns objectius concrets de país, però també del seu partit. No com els exigeixen els portaveus socialistes de l´altiplà i el seu escuder Ábalos, que volen el mateix que Isabel Bonig: un PSPV-PSOE «fort», però amb gairebé tots els senadors per al PP.
No entenc com el nostre Ximo Puig deixa que aquests faves l´obliguen a fer el que no vol ell ni la majoria d´alcaldes i càrrecs socialistes valencians. Supose que, de moment, no podrà fer altra cosa. Ximo Puig, però, té una edat que no li deu importar molt el seu futur polític. No necessita amorrar-se al piló de qui mana per seguir controlant el «tinglado», com Ábalos. I és prou llarg per saber per què el PSC està ferit de mort i de quina manera el PSPV seguirà els seus passos, si no torna a les arrels, si no té un projecte propi. Els socialistes valencians s´hauran de fer l´ànim de marcar les distàncies amb un PSOE que no sap cap on va. Segurament, va a les terceres eleccions. Amb Podemos no vol pactar i amb el PP diu que tampoc. Aleshores, què? O eleccions o Ciutadans culminarà la faena de «mamporrero». O es decantarà, finalment, a l´esquerra? Faça el que faça, haurà perdut un fum de possibles senadors. L´altiplà s´imposa, com sempre. Quin poc trellat!
