No res, que el dia havia començat, en les espentes del facebook matiner, en trobar-me un manifest contra la desaparició de la Literatura en l´ensenyament. Amb renovada irritació, constatava la progressiva desaparició de l´assignatura autònoma, i antany tan estimada, des de l´educació preescolar fins a la Universitat. I demanava, com se sol fer, que fóra signada la queixa, que es fera córrer entre les amistats. Així ho faig, no perquè a mi, a tu, i a les nostres amistats calga convéncer-nos, sinó perquè se celebra -crec- el desé aniversari de twitter, vaja, d´això, i segons Jack Dorsey, el seu soci fundador, l´instrument serveix per a piular i fer de la «realitat virtual» una autèntica «realitat augmentada».
El dia va continuar, clar, sense que aparegueren prop de mi signes d´eixe oprobi: de fet, en el meu treball cobre per impedir-lo. Així que vaig conversar amb l´autor de la novel·la Breakfast at Sant Anthony´s Market, on evoca un esmorzar davant del Mercat de sant Antoni de Barcelona -potser el «mercat de vell» de llibres i de còmics més gran del món-, després d´una nit d´excessos etílics juvenils descomunals. En la conversa, va afegir que en els seus llibres s´interessa molt per les ciutats dàlmates -ell és traductor de la llengua croata i ara se´n va a un congrés a Belgrad- i també se sent atret pel golf de Venècia, tot i que té interrompuda una tesi de doctorat sobre què diuen els poetes de València, des de sempre: Estellés, va dir, Estellés i molts altres, clar.
I el dia va acabar encara així -més ben dit, va acabar en una classe on vam comentar la història d´una dona que fugia a Uganda, però- així: mentre veia les notícies de preparatius de la Final de la Lliga Europa, pensava jo en la cançó convertida en himne del Liverpool, You´ll never walk alone, quan la pantalla mostrà la figura d´un ex porter del Sevilla, que, en una victòria d´una final anterior, feia uns naturals bots d´alegria impressionants. Era un porter valencià, a qui, un matí de tardor, en el monestir de sant Miquel dels Reis, en una celebració de les Lletres Valencianes, vaig sentir recitar amb veu enèrgica un poema d´Estellés, sobre València, la solitud, la literatura amenaçada.
