Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L'idiota

Joan Carles I, previsor en els delicats assumptes de família, escollí un home de confiança per guiar el futur de les filles. Era García Revenga, antic professor de les infantes al col·legi, aposta segura. Mesurat en el tracte, GR era l´espill invisible per retocar-se abans d´entrar a escena fins que aparegué a les pantalles de televisió com a testimoni en el cas Noos, on és imputada la infanta Cristina. Veritat que seguí el guió marcat per tots els implicats: no en sabia res, jo entrava per una altra porta, no l´havia vist mai€ però estàvem davant d´un home fatigat , capbaix i confós (delpozos-nicolauets- handbolistes) que amb prou feines intentava mantenir una dignitat.

Quan els meus alumnes em pregunten qué és un clàssic em bellugue incòmode per acabar dient-los que és aquella lectura obligada que ens empassem sense prendre consciència dels valors humans que ens transmet, o, pitjor encara, acomodant-los en la pura ficció. Però jo intente cercar sòsies d´aqueixos models en la nostra societat actual. ¿GR no pot ser un d´ells? Home modest, típic alumne d´un institut Benjamenta, company d´algun Jakob von Gunten però ni de bon tros com ell, assumint el paper de subordinat, aquest complaent zero a l´esquerra es pregunta, davant del jutge, com no ha sabut protegir a la seua educanda. Príncep Miskhin de la postmodernitat, innocent víctima dels temps tan procaços que corren. Per què no?

Però també podria dir-los que en els clàssics respiren alhora malformacions d´esperit, blasmables exemples de conducta. Comparem GR amb Iñaki Urdangarín, aquest exemplar de marcial adonis, segur i arrogant. Jo, en el seu lloc, estaria tan arronsat d´espatlles que aniria a gatameu. Ell, amb cos de gimnàs (mens sana in corpore sano), surt ben tibat i accelera el pas per obrir gentilment la porta del cotxe a la seua dona, sense perdre un formal somriure. Admirable! Concedim que l´Iñaki Urdangarin és bon lector de clàssics coma ara el Quixot i que el seu model és Ginesillo de Parapilla o concedim que el matrimoni Urdangarín-Borbón és atret pels ducs burlons de l´ínsula Barataria. Què voldran, que nosaltres fem de Sancho Panza, i que assistim impertèrrits a aquesta cerimònia de la confusió?¿ I GR, acabarà els seus dies com Robert Walser, passejant plàcidament pels senderols blancs de l´oblit?

Compartir el artículo

stats