Demà farà un mes, en la Nau -centre neuràlgic de la cultura valenciana des del segle XVI-, van lliurar el premi «Vicent Ventura» a la Cívica d´Alacant, i a Josep Forcadell. Sí, el premi amb el nom del castellonenc Vicent Ventura -el socialista amb més bon humor i més saviesa agrícola i comunicativa del món-, el va rebre Sep, el segon fill d´una de les famílies més significatives del Raval de sant Fèlix o del Codony de la vila de Castelló de la Plana.
Per la porta de sa casa nadiua, hi passa molta gent, cap a l´Hospital General de la ciutat, i cap a l´Estadi Castàlia. Però, sobretot, van passar les hosts de Jaume I cap al sud, en direcció remota a Alacant. Algun avantpassat seu, dels Forcadell o els Saport, va sentir plorar algun «moro», i per això, ara fa uns anys Sep -ajudant Joan Perujo, i davall la saviesa inesgotable de Mikel de Epalza-, va traduir l´Alcorà. A la llengua que, vista des d´Alacant, la capital del Migjorn, li deu tant, en vitalitat i progrés, tantíssim a gent com Sep, l´historiador ros, templat i tímid, dotat de la ironia socràtica de ravaler de sempre, presta a llevar ferro o a encaminar un punt de vista cap a la veritat i la felicitat. Ningú l´ha sentit mai cridar, ni durant el nostre pas juvenil per la militància política perillosa, nocturna i somiatruites, susceptible de patir en qualsevol moment repressió brutal i inconcebible.
Algunes de les darreres octavetes «autèntiques» -en temps de perill imminent de catàstrofe personal i familiar- van volar sobre els carrers de Castelló de la Plana, des del «sis-cents» (o siga, el SEAT 600) de l´actual director del Servei de Publicacions de la Universitat d´Alacant. A la vida política al seu «sis-cents», amb el qual vaig aprendre a conduir, cal afegir-hi aventures que no vénen al cas de la seua bondadosa memòria.
¿Per què se´n va anar a Alacant, i l´hi ha retingut ja la ciutadania de l´amor i la ciència? Per a recordar eixa gran sort recent del País, faig una proposta: una nova estrofa per a la cançó de «la Panderola» (que té la mateixa melodia que la de «Baix el pont de Cullera»). Podria dir així: «De Castelló a Alacant, xim pum tracatrà / Forcadell vola leré, leré. / I Alacant torna a tindre, xim pum tracatrà, progrés i llengua, leré, leré».
