Que és gerundi i el mòbil tira fum. Els pessics van que bufen en les converses que barallen el que està escrit amb el que s´ha sentit. Allò dit ja no fa marxa enrere i topeta, si es descuida, amb el dit acusador. Organització, manifestació, recapitulació. No està gens lluny el que fem en particular del que està passant en general. Així com el quotidià casa amb l´extraordinari -encara pareguent un matrimoni mal avingut quan es duen a galtades- és un front comú i corrent embolicar-se en discussions amb un mateix i els altres quan no ens aclarim amb el que volem o ho tenim tan clar que no transigim, però això no lleva que ens plantegem la normalitat de la recurrència ordinària.
Fàcil o difícil de vore, la interrelació ahí està. Es veu en eixe grup de WhatsApp que complica l´existència al mateix temps que les notícies l´amarguen, amagant o amollant veritats i insults segons la via que se´n fa ressò i segons l´interés. El risc de confondre´s és fatal si la comunicació és bruta, incoherent i inefectiva quan per exemple qui parla de l´educació per a la llibertat emmordassa, i sent lliure de demostrar una bona educació no ho fa. O quan és insostenible el políticament correcte si la política efectuada no és correcta. Aleshores, ni eixir a pegar una volta lliura de quedar-se en suspens, de que la companyia s´abstinga, i de que el passeig es convertisca en el de la vergonya.
Existix un fil conductor que connecta els malentesos amb la tensió que es pot tallar amb un ganivet i que deixa l´ambient caldejat després d´una disputa; que lliga la controvertida actuació d´un personatge -interpretada a l´instant també per qui ha sigut afectat per l´obra- amb els actes d´artistes secundaris i figurants anònims de la vida. Este fil d´aram que està fet d´una fibra electritzant i es clava com un punxó, sovint és com la contaminació electromagnètica de baixa freqüència -que no està totalment determinat que afecte a la salut però és innegable la seua influència biològica-: estem exposats contínuament a la seua radiació inevitable -almenys, fins que creem un escenari distint-.
Diuen que el que no es comunica, no existix. Que som el que comuniquem i com ho fem. Ens comuniquem més, però de poc serveix el plus si no és millor. Abans de parlar, cal pensar -que no és el mateix que creure-. Ineludiblement, el pensament necessita llibertat, i esta pot ser redefinible. Deia Jose Luis Sampedro, «sin libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve de nada».
