Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Josep Lluís Galiana

Un llibre, un saxo: un savi, un músic. Si algú pensa: ¿l´emoció sonora? Pot llegir el llibre o escoltar el saxo Josep Lluís Galiana: i sabrà de la les aventures compartides de la creació electroacústica, la improvisació, l´art sonor i altres músiques experimentals.

Si algú observa: ¿què ha succeït recentment per ací, on la música contemporània improvise dialogant amb l´espai i el concepte? Em conten que fou memorable i tranquil·la, fa uns dies, la performance del savi saxo Galiana amb Wade Matthews en l´Espai d´Art Contemporani de Castelló -que inicià la seua vida, en temps de Garcia Cortés, amb una exposició de Carles Santos-.

El títol del llibre que estic llegint, del professor Galiana, Escritos desde la intimidad. Tot crítiques i altres obres, dels anys 1991 i 2012, com a crític musical, principalment en el Levante-EMV. No limitem la semàntica de la «crítica» musical en un país, el valencià, amb més música que crítica -i, com en el cas del compositor Galiana, amb una mecànica coral-, entenent la música tant la d´El soroll etern (com diu el manual memorístic i divertit d´Alex Ross), o siga el segle XX, com a la galàxia del jazz, de la música popular, dels sectors decisius de la vida valenciana i europea contemporània. Ell pot fer com en el conte de Julio Cortázar: ¿com es toca el saxo? S´agafa i es posa a tocar.

El llibre és una «enciclopèdia de la música» de Josep Lluís Galiana: difícil reunir amb més coherència la música viscuda com a abstracció construïda, i com a corporeïtat perpètuament naixent. Tot compartit ara, en plena presidència del laboratori AD LAB, i com a primera evidència de llibre -cos i ànima: lletra i música- del seu projecte EdictOràlia.

A mi, llegir i escoltar Galiana em duu, dins l´univers de la música contemporània, a l´herència, per exemple, d´Actum (1973-1983), i imagine el pensament de Josep Lluís Berenguer, les campanes de Llorenç Barber, l´evidència d´Amadeu Marín, remembrant Hidalgo i Zaj, i Carles Santos, i Stockhausen, i Fluxus... I John Cage... Ah! Llegiu la columna seguint la partitura de la seua peça 4´ 33". Després, llegiu i escolteu savis i saxos com Josep Lluís Galiana.

Compartir el artículo

stats