No parle de futbol sinò de cuina, doll cultural de què beu la societat valenciana si fem cas als rèdits d´audiència televisiva. En època de crisi sempre s´havia considerat el futbol com una entrada a l´evasió, i a hores d´ara s´hi ha afegit la nouvelle cuisine. Per què la promoció desbordant d´alguns programes? Allunyant-se el temps de «las vacas gordas», n´aparegué un que mostrava les vivendes més opulentes i millor situades d´Espanya, amb franca satisfacció per part dels propietaris, alhora que començava a destapar-se, i ja s´advertia la virulència, el drama dels desnonaments. Assistíem com el sant Job a un ordre estamental que havíem d´admetre amb resignació. Actualment, quan encara ningú no creu allò dels «brotes verdes», i quantitat de famílies sofrixen per omplir la nevera i arribar a final de mes, ens quedem embadalits amb plats imaginatius, d´autor i de dosis inversament proporcionals als «xavos» que acabarien demanant-t´hi en un restaurant.
Ah, i ja no basta amb la cuina dels nostres avis, ara busquem un toc especial, audaç, l´efecto Torres. Els mitjans de comunicació ens atipen de plats de contingut ben presentats, magres també i inversament proporcionals a la satisfacció informativa que s´espera. I el mateix periodista, a la recerca del contrast gustatiu, haurà de passar de la tragèdia a la vulgaritat en fraccions de segons, per seguir alimentant l´avidesa del comensal, que acaba amb els llavis tumefactes i insensibles. Manuel Fraga, en un programa dels vuitantes (el de La trinca, potser?), a la pregunta de si li agradaven les pel·lícules amb contingut eròtic, respongué poc més o manco que a la guerra com amb l´amor, s´estimava més participar que no assistir com a convidat de pedra. Aquesta resposta («que no te lo cuenten ») alimenta aldarulls així que no seria d´estranyar que una multitud d´indignats, en pla scratcher (vocable de migrat recorregut per l´imaginari col·lectiu), s´abalançara a les portes dels grans restaurants master chefs i cases estil new age reclamant la seua participació en viu i en directe en el paradís de les estrelles michelin. El polítics, cecs davant de les protestes socials i absolutament desconeixedors de les provocacions que les originen, apel·larien, tots a una, a la concòrdia i al joc democràtic. I el poble esperant algun chef com l´asturià José Ramón Andrés que no oblide els principis solidaris per raó d´interessos personals.
