«Salomé amb el cap del Baptista» i «La túnica de José», de Velázquez, ambdues recentment restaurades, són dues de les grans obres mestres de Patrimoni Nacional que centren l´exposició dedicada al Seicento italià, en el Palau Real.

Solament per poder contemplar juntes estes dues obres, «De Caravaggio a Bernini. Obres mestres del Seicento italià en les Col·leccions Reals», ja seria una exposició singular, segons el president de Patrimoni Nacional, Alfredo Pérez de Armiñán, qui va destacar que «l´art italià d´esta època està molt repartit i és difícil trobar obres tan importants com estes en una sola institució».

Centrada en Caravaggio, l´exposició mostra un total de setanta-una obres amb pintures de Guido Reni, Giovanni Francesco Barbieri, Lucas Jordán, Federico Barocci, Ludovico Carracci, Carlo Maratti, Jose de Ribera, entre uns altres, i escultures de Bernini, Algardi, Duquesnoy i Fisher von Erlach.

En este entorn s´ha inclòs «La túnica de José», que Velázquez va pintar després del seu primer viatge a Itàlia i que permet apreciar la pintura que va envoltar llavors a l´artista espanyol.

L´exposició, patrocinada per la Fundació Banc Santander, és fruit d´un treball de recerca i de restauració molt profund «i molt difícil ja que es tracta d´obres que estan molt disperses i que és complicat veure de forma unitària», va considerar Pérez de Armiñan.

Una altra de les seues característiques és que es tracta d´una exposició «d´una dimensió intel·lectual extraordinària en la història de l´art occidental que seria l´orgull de qualsevol dels grans museus del món. Crec que va a despertar un enorme interès en la comunitat científica».

El president de Patrimoni Nacional va qualificar d´encert l´haver inclòs en el recorregut l'obra de Velázquez, que per primera vegada es va a veure a Madrid, ja que mai s´havia portat des de la seua ubicació en el Monestir de Sant Lorenzo de l'Escorial.

L´exposició, va afirmar Pérez de Armiñan, és un reflex de la maduresa del treball que s´està fent en les Col·leccions Reals i de la maduració del futur museu que albergarà estes col·leccions les obres de les quals han finalitzat i que actualment es troba a l´espera d´una decisió administrativa que permeta emprendre la seua museografía.

«Es tracta d´una museografía molt complicada que va a requerir dos anys de preparació i instal·lació», va anunciar el president, la qual cosa significa un retard en la inauguració del museu, prevista per al segon semestre de l'any 2017.

José Luis Díez, director de les Col·leccions Reals, va insistir que és difícil pensar en una altra institució que sense eixir dels seus límits puga confeccionar una exposició de tan alta qualitat «que posa en valor les Col·leccions Reals» a més de reordenar, identificar i atribuir obres i donar-los el seu lloc en la història de l'art.

«Almenys més d´un dotzena de peces que estaven en lloc secundari s´han posat en la línia dels grans de la història de l'art», va considerar i va recordar que pràcticament totes les obres exhibides han sigut restaurades.