Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Temes i senyals

Espai, que te trauran a ballar!» Es diu quan es veu vindre que algú ens pot comprometre. Que farà parlar, donarà garrot, farà la col. Hi ha qui s´ha pres molt a pit això de traure´ns a ballar. Fins i tot per plantejar-se parar el món i baixar-nos-en o detindre la música que el meneja. Realment qui o què mou a què o a qui? De veritat la música té efecte o depèn de qui la fa i qui l´escolta? Algunes melodies regalen els oïts, altres fan oïts sords, hi ha èxits imprescindibles, noves composicions interessants... i peces actuals que pareixen de l´any de la picor i suspenen amb nota baixíssima.

Amb o sense lletra, el tema entra? Pop, rock, salsa... merengue. La música, música és. Igual dona l´estil i la llengua que s´utilitze per a expressar-la. Si està feta amb talent, gust, i trellat és un bàlsam auditiu que acaricia tots els sentits. Però hi ha instrumentacions que de ser broma no tenen cap gràcia i que, sonant com si s´hagueren composat amb els peus, segueixen al peu de la lletra una estratègia de promoció ben orquestrada „un secret a veus que ja canta„, per ments que no improvisen i volen plenar els caps de pardalets. Quan es vol cridar l´atenció de l´audiència, res és barat a res.

Últimament, assistim a un show de varietats d´allò més musical, teatral i còmic. Estar fart de treballar cara l´ordinador i trobar-te amb el vídeo del nou himne de la banda de Rajoy i els seus al costat d´un banner publicitari de Bertín Osborne anunciant préstecs, no té preu. Això sí que és anar a bacs „que no als bancs„, ni amb el millor acudit! Per cert, els enllaços d´internet no tenen deixalla i assenyalen coses curioses com que Osborne comparteix cognom amb Ozzy Osbourne „músic heavy britànic„ i amb George Osborne, polític „també britànic„ del partit conservador i membre del gabinet a l´ombra. Avorriment? Això què és?

Milers d´estudiants concentrant-se en els exàmens generals i els temes de la PAU „proves d´accés a la universitat„ afinant les seues pròpies notes, i mentres el sonsonet no para. Sempre és la mateixa cançoneta. Estudiants o no, i encara que a la tele diguen que no entenem els senyals de trànsit si són en valencià, no som faves. Si una cançó és bona, plena. Quan està buida, en molts caps no cap. Bajoques sols al plat, o en el nom de Bajoqueta Rock. O arribarà l´estiu i segui­rem ballant al poble Levantando las manos i Follow the leader?

Compartir el artículo

stats