16 de junio de 2016
16.06.2016

Els Sva-ters publiquen «Simi»

L'últim disc de la banda d'Alcàsser plasma anys d'experiència com a músics i un estil molt eclèctic - El fil conductor és la figura del simi amb sons de l'ska clàssic, el rock o el reggae

16.06.2016 | 04:15
Els Sva-ters publiquen «Simi»

Sva-ters reapareix amb un nou treball, cuit a foc lent al local d'assaig. El grup es va tornar a juntar pel plaer de tocar i poc a poc va «anar component i recuperant les sensacions dels assajos d'abans». Han treballat «sense pressió de dates ni estils ni modes a seguir». I el resultat és un LP que suposa un gran salt qualitatiu en la trajectòria del grup: Simis (Mésdemil, 2016).

El disc plasma els anys d'experiència com a grup i també com a músics, ja que els seus components han format part individualment de moltes formacions d'estils musicals ben diversos. Cal destacar la influència de Pau Seguí «Txicuto», antic bateria del grup, ara màxim implicat en la part de producció musical i arranjaments. 

Simis ha estat enregistrat i mesclat a Atòmic Estudio, per Mark Dasousa, que també ha participat activament en la pre-producció dels temes. Masteritzat per Jorge Pérez a Morgana Music Studio (Riba-roja de Túria). 

A l'últim treball dels Sva-ters es pot trobar un poc d'allò que sempre els ha caracteritzat: lletres divertides i compromeses, i un estil musical eclèctic i molt variat, passat pel filtre personal del grup d'Alcàsser.

La comparació humana

Es troben estils com l'ska clàssic, el rock, el reggae, o sons llatins com ara la cúmbia o la salsa. Si hi ha un fil conductor al treball, és sense dubte la figura del simi, la seua supremacia com a espècie en comparació a la inutilitat de l'ésser humà, passiu front als problemes importants, la superficialitat, l'avarícia i les creences absurdes.

El disc reflecteix «les ganes de renegar de l'espècie, involucionar o evolucionar segons ho mires. És precís este món en el qual vivim? És normal? No hi haurà a l'univers res millor que l'home? No podríem agafar una nau i emigrar a un altre planeta, al dels simis, per exemple?».

En definitiva, un recull de cançons on el grup intenta plasmar la disconformitat amb tot el que els envolta, que fan que, probablement aquest siga el disc més reivindicatiu i sarcàstic del grup.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine