L'ecoturisme permetrà valorar i poder explicar per a un ús didàctic el conjunt de les pedreres del Miocé de la Vall de Gallinera i el patrimoni geològic i cultural que les envolten. En concret, gràcies al pla d'usos turístics accessibles que planeja l'ajuntament i l'alcalde Toni Marró, el públic podrà retorna a fa entre 14,5 i 11 milions d'anys, i descobrir com era llavors el paleoecosistema d'este municipi format per 8 nuclis poblacionals.

Els visitants podran gaudir d'este enclavament únic gràcies a un tram de la ruta senderista PR-CV 167, que s'estén des d'Alpatró a la Carroja en 2,5 quilòmetres i en el qual es van a realitzar diverses actuacions com instal·lar senyals informatius i tanques de protecció. Hi ha també punts accessibles per a discapacitats en els trams clau del recorregut i altres millores que apunten al geoturisme actiu.

El paleobiòleg Ximo Sendra que ha realitzat un estudi de camp durant un any d'esta zona, ha descobert importants restes paleontològiques i estructures geològiques interessants «que narren els moviments tectònics i sedimentològics i els terratrémols que van determinar les característiques físiques estratigràfiques, així com paleontològiques», relata.

Per exemple, s'han recuperat centenars de dents de peixos „com a taurons, corbines, daurades o sargs„. Les mateixes pedreres, que van ser explotades entre1963 i 1997 aporten una informació valuosíssima i fonamental que s'integra en esta ruta senderista.

I les platges i esculls fòssils costaners, les restes dels quals i sediments ha documentat i inventariat este paleontòleg de Pego, «que van caure a una major profunditat a causa de la baixada del nivell de mar i l'activitat de terratrémols que van acabar per estripar tota la Serra de Gallinera», precisa el tècnic.

Tal com explica Sendra, d'una manera molt visual, La Vall de Gallinera era «un canal submarí en sentit Oest-Est que connectava un gran mar interior que estava en la propera Alcoi, amb el Mediterrani per Pego».

Els fòssils de peixos a més dels múltiples mol·luscs i equinoderms trobats descriuen «un ambient tropical amb platges, el nivell de les quals del mar va ser baixant i provocant la seua erosió i caiguda al fons en devessalls turbidítiques (com una gran allau de neu) repetidament».

Com a dada curiosa en tota la conca miocènica d'Alcoi i Gallinera «es troben cridaners cristalls rojos de quars, pedres semiprecioses conegudes com a Jacints de Compostel·la, i que tenen una antiguitat mínima d'uns 205 milions d'anys». Van ser dipositades en esta zona en ser erosionats «de diapiris triàsics i arrossegades pels corrents marins».

El cap de setmana passat, Sendra va estar acompanyat en una excursió amb públic a la zona per biòlegs i experts coneixedors d'estes muntanyes Vicent Morera i Juanjo Ortolà, que també tenen publicat un magnífic estudi de la botànica, ornitologia i patrimoni històric i història d'aquestes muntanyes.