Carme Miquel (La Nucia, 1945) és una de les escriptores valencianes més conegudes de l´àmbit literari i docent, i esta setmana ha vist consagrada la seua trajectòria amb el seu nomenament oficial com acadèmica de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i amb un homenatge per part dels Premis de la Crítica valenciana que va tindre lloc ahir al centre Octubre, on varen reconeixer el treball de Miquel a l´àmbit docent i en la seua lluita per la normalització del valencià.
Com s´ha pres esta elecció?
En la vida em vaig plantejar ser acadèmica. M´ho van propossar prèviament, i em va sobtar molt, però finalment em vaig decidir. Estic molt il·lusionada.
Per què una escriptora com vosté no s´ho havia proposat?
Sempre tenim la concepció que l´acadèmic deu ser lingüista o gramàtic, i vaig pensar que tal vegada no encaixava en el prototip.
Què li pareix l´actitud aperturista de l´AVL amb la inclusió de nous perfils acadèmics més valencianistes?
Jo pense que ja estava al seu plantejament. De fet, el cas s´exemplifica amb la seua secció «Foment de l´ús», un apartat per afavorir l´ús i la dignitat del valencià. A persones com jo, que no provenen de l´Acadèmia de manera estricta, ens interessa molt eixe aspecte de la llengua, perquè intentem que es normalitze.
Sent vertigen ara que ha sigut homenatjada per la Crítica valenciana?
Estic realment aclaparada. No m´ho esperava. És un premi que fan companys meus, pel que és un vertader honor.
Després d´haver obtingut una plaça a l´Acadèmia i d´haver rebut un homenatge a la trajectòria, què li queda per fer a Carme Miquel?
Em queda gaudir de la vida diària (riu). Els èxits professionals o els homenages m´importen molt, però realment busque viure el dia a dia de manera intensa. Quasi no tinc temps per a dedicar a totes les coses que vull, i pareix mentida perquè ja sóc una dona jubilada. Em falta temps per escriure, llegir i passar temps amb les persones que estime.
En què està centrant-se ara mateixa?
Estic llegint La sega de Martí Domínguez, u dels escriptors que foren premiats ahir. Pareix que ho haja fet a posta, però no és així. De fet, únicament llegisc el que m´apetix, ja que no funcione per objectius en eixe aspecte. Pel que fa a escriure, estic intentant acabar una novel·la. Ho faig molt poc a poc. No sóc disciplinada per a escriure. També m´agradaria fer un recull dels meus articles d´opinió en la prensa i tornar a tractar alguns temes que ja vaig tractar en el passat.
De què tractarà la pròxima novel·la?
Es basa en la relació entre dues protagonistes que es troben separades pel temps, ja que una es troba al present i altra al passat. A les meues obres m´agrada jugar molt amb el temps. La trama se situa a la Marina Alta i a Buenos Aires, on van migrar molts valencians durant la Guerra Civil.
Com diria que es troba la salut de la literatura en valencià?
Tota compta amb molt bona salut, tant la del gènere infantil com la d´adults. Hi ha molt bons autors valencians, encara que potser hi ha una certa superproducció de literatura. Motiu amb el qual s´explica el fet que no es coneguen algunes coses bones que ixen perquè es difícil diferenciar-les entre tot el que es troba al mercat. Però això també és una mostra de la vitalitat de la gent que escriu i les empreses que editen. Hi ha més literatura que fa deu anys, però menys que fa cinc com a conseqüència de la crisi.
I en quant la llengua?
Va millorant. Ha passat molt de temps des que vaig prendre contacte amb el món de l´ensenyament i els canvis són enormes. Venim d'un món on el valencià era marginat i on la gent sentia autoodi lingüístic. Ara anem recuperant espais i la llengua gaudix de major ús. No obstant això, això no vol dir que s´ha aconseguit en el temps que calia. Ens queda molt de camí per fer. Hi ha molts àmbits on no s'utilitza la nostra llengua normalment, com l'àmbit científic, l´acadèmic o als mitjans de comunicació... En alguns d'eixos apartats s´utilitza el valencià de manera reestringida. De fet, els mitjans audiovisuals i escrits han reaccionat tard a la normalització. En l´àmbit social, ja no es troba tant l'autoodi, però tampoc es troba l´autoestima, i no tot el món s'ha incorporat a l'ús normal de la llengua.
Quins han sigut els punts d´inflexió per a la normalització llengua?
Sense cap dubte la Llei d'ús i ensenyament del valencià va dignificar la nostra llengua i va donar recursos legals per a defensar-la. Altre punt d´inflexió fou la implicació dels docents en el Pla Pedagògic i la seua lluita per portar la causa als carrers. En eixa tasca fou molt important el paper d'Escola Valenciana.
Quin paper han tingut els joves valencianoparlants? Fou un punt d´inflexió la seua incorporació a la universitat?
Clar, ells són fruit del treball de l'escola en valencià, que va començar a l´àmbit de Primària. Amb els joves el valencià va arribar a la universitat i es va poder normalitzar a àmbits com el món acadèmic.
Creu que són necessaris més que mai llibres com A cau d´orella, adreçats a joves?
Sí. En este llibre, que anava dirigit a la meua filla Roser, vaig abocar les meues reflexions sobre el passat i sobre algunes qüestions d´actualitat que considerava que eren importants explicar-li-les als joves. Fou idea d´un amic, que em va dir que existia un buit intergeneracional, entre la nostra generació i la dels nostres fills. El llibre em va permetre emprendre crear un diàleg amb la gent jove i iniciar debats a les aules amb els docents com a intermediaris. Però ara per ara eixe buit continua buit. Caldrien noves aportacions al llibre, com el tema del canvi climàtic, un assumpte que no es dóna l´atenció suficient malgrat la seua transcendència; o el de la globalització, un fenomen que ens condiciona completament sense cap mena de reflexió per la nostra banda. El cas dels refugiats és un exemple d´això, i alhora també és una contradicció del mateix fenomen, ja que no deixa que unes persones travessen les fronteres tot i que ja pràcticament no existeixen.
Creu que el moment polític que viu la Comunitat Valenciana és beneficiós per a la llengua?
És un moment esperançador, i ens obri noves oportunitats per a debatre. Però no ens enganyem, perque el món polític és economia, i l´economia és l´agent que no està permetent-nos massa alegries últimament. Hem de continuar pressionant els polítics per a no deixar que claven la pota i per a què no abandonen les qüestions que són importants. Actualment em preocupen molt diversos temes com el de la recuperació de la Punta de València, que es va destruir per ampliar el port. Ara es vol reprendre l'ampliació per qüestions «econòmiques». Pense que l´economia s'ha de preveure en funció del desenvolupament humà, i no només en funció de la rendibilitat econòmica.
