Volent o sense voler ens tornem a trobar en plena campanya electoral. Ja són dues les vegades que, en pocs mesos, ens fan votar, i que hem d´assistir a l´espectacle mediàtic que comporten unes repetides eleccions generals. Un espectacle cada dia més televisiu i avorrit, més internèutic que no de mítings entusiastes a les places o de cartells acolorits al carrer. Aquestes eleccions resulten singulars no només per repetir les votades sinó pels resultats que s´han donat anteriorment i per les derives que això ha dut i que durà.
Portem una llarga temporada de sorpreses i trasbalsos electorals; primer foren les europees, amb l´aparició d´alternatives trencadores del bipartidisme; després vingueren les municipals i les autonòmiques («la hostia» de Rita Barberà i del PP valencià i l´emergència de Compromís), i, per acabar-ho d´apanyar, el trencaclosques de les generals mostrant la incapacitat d´arribar a pactes polítics valents.
¿Es completarà definitivament el canvi que s´ha vingut anunciant? ¿Quedarà tot en «los mismos perros con los mismos o distintos collares»? Si una cosa està clara és que les enquestes, si més no les que es publiciten, ja no se les creu ningú com a vaticini perquè formen part de la propaganda, poc fiable per perversa, i perquè la seua intenció no és cap altra que motivar el vot a uns i desmotivar-lo a uns altres. Quin pacte polític podrà fer govern? Aquesta és la qüestió.
El que tenen de rellevant aquestes eleccions és que ens juguem a la ruleta el futur immediat com a valencians, perquè de veritat crec que estem davant d´una transició necessària per a canviar les regles del joc polític estatal. El nostre futur civil, social i col·lectiu dependrà de les aliances que s´establesquen a Madrid. Per això cal seguir votant en clau valenciana si es vol tindre veu i vot en les negociacions que s´obriran obligadament. Cal seguir reclamant i exigint que no ens tornen a deixar de banda, com passà en la transició anterior.
Per això és important votar pels que tenen la voluntat ferma de seguir endavant i amb trellat els camins oberts. Que no ens furten l´esperança. No oblidem qui ens ha dut on som. Com cal que tinguem ben clar qui s´ha embutxacat els diners de tots durant dècades; i qui ens pot fer eixir de la cova pudenta d´Alí Babà. Els valencians no podem oblidar, encara que s´amaguen o demanen perdó, en quines sigles estan els pardals carronyers, ni el mal que han fet.
