El doblet lingüístic «si no/sinó» causa algun error en l´escriptura. En algunes ocasions veiem com s´utilitza equivocadament en frases com «Sinó vol vindre, que no vinga» o «No anirem al cine, si no al teatre». En el primer cas, el «si no» ha d´anar separat i en el segon, junt. És separat quan representa la conjunció condicional «si» més l´adverbi de negació «no», com ara «Si no estudies més, no (o «mai») aprovaràs».
O la conjunció concessiva «si» més l´esmentat adverbi de negació «no», per exemple «Si no intel·ligent, almenys té molta capacitat de treball» o «N´érem més de cent persones, si no més». I és junt, «sinó», quan és una conjunció adversativa que indica una alternativa a un element negat, «No vindrà el conseller, sinó el secretari autonòmic» o «Això no va passar a Castelló, sinó a Borriana».
Errades d´eixe tipus també se´n cometen en castellà, en l´esmentat doblet.. A banda de les explicacions gramaticals, com a regla pràctica, podem dir que va junt quan la frase que continua esmena alternativament l´anterior, que és obligatòriament negativa, «No és Pere (negativa) el que ens acompanyarà, sinó Arnau» (esmena alternativa).
Una altra regla pràctica és que el «sinó» junt no pot mai començar una oració, una explicació; no és ni correcta ni comunicativa una frase com la del principi, «Sinó vol vindre, que no vinga», ni esta altra, «Sinó ve Pere, vindrà Arnau». Davant del dubte, posem el doblet al principi de l´oració; si la frase té sentit, és separat, si no en té, és junt i no pot anar començant oració o explicació. Com en els exemples posats més amunt.
Una altra parella lingüística que, de vegades, dóna lloc a confusió és «alhora/a l´hora». Corregint un conte, m´adone que l´autora ha escrit «Els amics arribaren tots alhora». En principi no tinc clar si els amics arribaren junts o, més o menys, o a l´hora convinguda, puntuals. El dubte me´l provoca que on arribaven era a un convit de celebració de natalici, fixat per a les huit de la vesprada, i el text no deia res de si els convidats arribaren tots en grup o separadament. L´autora m´aclarix que «Arribaren a l´hora que havien quedat, al voltant de les huit de la vesprada, però no junts» i que ja s´havia adonat que el «alhora» del seu text no era correcte, i que havia de posar «a l´hora».
Recapitulem: «alhora» va junt quan significa ´al mateix temps, a la vegada, ensems, simultàniament´, «En algunes tertúlies parlen tots alhora i no entenem res». I va separat quan fa referència a una hora concreta, que encara que no es diga, és sobreentesa, «El tren ara sempre arriba a l´hora». Un amic diu a la filla «Si tornes a vindre a l´hora que vas vindre anit, no tornaràs a eixir en un any». La xica li féu cas, al dissabte següent no tornà a la mateixa hora. Va regressar una hora més tard. I predica Tomàs que amb això et quedaràs.
