El color és el protagonista de l´obra dels fotògrafs Harry Gruyaert i Cristóbal Hara, que han sigut guardonats amb el premi PhotoEspaña i Bartolomé Ros, respectivament, i que es lliuren en el marc del Festival PhotoEspaña.
Amb este premi, el festival ha volgut reconéixer a Harry Gruyaert (Anvers, Bèlgica, 1941), membre de l´Agència Magnum des de 1981, el seu «magnífic» ús de la llum i el color i per saber «dotar a la seua fotografia d´un distintiu propi». Així, les seues imatges del Marroc, França, Bèlgica, Egipte, Índia, Rússia o Estats Units formen ja parteix del patrimoni fotogràfic europeu i situen el seu llegat entre els grans mestres de la fotografia internacional.
Alguns dels seus treballs s´exhibeixen ara dins de l'exposició col·lectiva «Transicions. Deu anys que van trastornar Europa», present en la Secció Oficial de PhotoEspaña.
Com assenyalen els comissaris Alexis Fabry i Maria Wills en el llibre «Transicions»: «Harry Gruyaert es va donar a conéixer després d´haver fotografiat el Marroc amb la seua sèrie Made in Belgium (Fet a Bèlgica) realitzada quasi per complet en els anys 80».
Les imatges de Gruyaert fugen dels estereotips d´exotisme i en el seu lloc situen a l´espectador en atmosferes peculiars i alguna cosa impenetrables. En paraules de Fabry i Wills: «Gruyaert, pinta en color un món diferent, febril, sorgit de les llargues nits de Carnestoltes».
«Mirada singular»
El fotògraf Cristóbal Hara (Madrid, 1946), ha rebut el Premi Bartolomé Ros per ser un dels «grans exponents de la fotografia espanyola contemporània amb una obra de mirada singular» i un treball «original i profund».
Hara, les obres del qual s´inclouen en institucions com l´Art Institute de Chicago o el Victoria &Albert Museum de Londres, entre altres entitats, va explicar ahir que el color, protagonista de les seues fotografies, en la dècada dels 70, quan ell va començar, no es considerava com alguna cosa «seriós».
Hara va precisar que el color s´utilitzava en la fotografia de moda i publicitat, «però no en la que era considerada seriosa», i va assegurar que en els seus inicis li cridaven «pallasso» per tenir un estil i llenguatge propi.
El fotògraf madrileny també va bromejar amb el fet que als seus 70 anys haja rebut per primera vegada un reconeixement; «Complisc els 70, tinc un contratemps amb l´esquena i rebut este premi, sembla que és el principi de la fi». «Els nord-americans van ser els primers a fer un ús natural del color, molt influenciats per Hopper», va explicar Hara, però va reconéixer que per a poder treballar a Espanya durant els anys 80 es va basar en l´ús del color i la llum que van utilitzar Goya o Solana, entre altres artistes espanyols.
El guardó, atorgat pel llegat de Bartolomé Ros, reconeix l'aportació d'una personalitat espanyola al desenvolupament de la fotografia en qualsevol dels seus camps, ja siga com a comissari, autor, historiador, crític o a través de qualsevol altre vincle directe amb el mitjà.
Critiques als nord-americans
Gruyaert va explicar que «els americans eren els millors a l´hora d´utilitzar el color, encara que mai sabien eixir fora d´Amèrica». «Els falta sensibilitat cap a altres cultures, no entenen que l´important és a dir coses sobre el lloc que estan capturant», va assenyalar l´artista belga respecte als fotògrafs nord-americans.
El Premi PhotoEspaña ha reconegut al llarg de la seua història a autors com Paz Erráuriz, Ramón Massats, Bernard Plossu, Alberto García-Alix, Thomas Ruff, Graciela Iturbide, Malick Sibidé, Martin Parr, Robert Frank, Hiroshi Sugimoto o William Klein, entre uns altres.
