Quan, amb el cor en un puny veig les imatges dels incendis forestals d´aquests dies, quan amb tristor i ràbia contemple la desolació feta paisatge, em ve al pensament el debat electoral. Ni un segon es va dedicar a parlar sobre medi ambient. Només algunes al·lusions a l´economia verda i a les energies sostenibles per part de Pedro Sànchez i alguna coseta d´Iglesias. Res més. És cert que els moderadors ni ho van plantejar. Manca de coneixement de la realitat? Ignoren que els problemes ambientals, tant a nivell local com a nivell global, afecten tota la humanitat de manera molt greu? Dissortadament, catàstrofes com les dels incendis, ens en parlen ben clarament.
Perquè les qüestions de si han sigut provocats o no i de si hi havia prou mitjans per combatre´ls, tot i ser importants, no són bàsiques. Allò bàsic és saber quins són els factors que afavoreixen els focs i els fa tan devastadors. I ningú no pot negar que la sequera n´és un element bàsic i coadjuvant. Tal com arreplega un informe fet públic per Ecologistas en Acción, el canvi climàtic, amb la pujada irreversible de la temperatura mitja i la disminució de les precipitacions, ha provocat una manca de recursos hídrics que fa que s´asseque la vegetació i s´accelere la desertificació. En la Península Ibèrica, el cabal mitjà de l´aigua que alimenta els rius s´ha reduït més del 25% en 20 anys i s´espera que la reducció arribe al 30% en les properes dècades. Com és lògic, les masses forestals se´n ressenteixen. Entretant, els plans hidrològics existents plantegen, de manera irresponsable, un augment de despesa d´aigua del 10% per transformar terrenys de secà en regadiu. I cada dia és més exagerat el malbaratament de l´aigua en els àmbits urbanístic, domèstic i de serveis. Aquesta situació, no hauria de ser motiu de propostes polítiques raonades? Totes les mesures relatives a aturar el canvi climàtic i a programar la necessària adaptació a aquest fet irreversible, no haurien d´estar en un lloc preferent en els debats? No podem obviar alegrement una qüestió tan bàsica per a l´economia i la vida de les persones. Com es poden fer propostes de tipus econòmic sense tindre en compte tot allò que pot ser pa per a hui però segur que serà fam per a demà? Un demà molt pròxim, un demà que ja es fa present. Vivim el temps de la immediatesa i les perspectives de futur semblen haver desaparegut del nostre horitzó. Però la realitat és que aquest futur mediambiental negre que ens afecta, ja és ací. No podem defugir la realitat. I els responsables polítics tenen l´obligació de coneixer bé la situació i plantejar-la a la ciutadania. Que ja hi arribem tard!
