Un dia abans de la nit del foc i de l´aigua de sant Joan, estic sentint les insistències en conjugar la Gymnopédie número 1 d´Erik Satie, per part de Júlia i Laia, estudiants de piano que demà se n´hauran d´examinar al Conservatori Calassanci.
Al llarg del dia, idèntiques concentracions de treball i de talent faran falta sobre algunes de les Zweistimmige Inventionen de Bach, una sonatina en Do M de Beethoven, etcètera... Treball i talent, com en qualsevol altre dels exàmens del juny o del juliol, de milers de joves del país, en cursos i oposicions de tota classe de temes i exigències.
El dia lluminós, tènue, gens agressiu, per a les estudiants, és el primer havent tornat d´un breu viatge cultural organitzat per l´Institut Francesc Ribalta, a París. I a París, ara fa justament cent anys, Satie preparava amb Cocteau una de les creacions col·lectives més importants d´Europa: el ballet Parade, estrenat al maig del 1917 en Le Châtelet, pels ballets russos de Diaghilev, amb decorats de Picasso i coreografia de Massine. El naixement escènic de l´avantguarda se saldà amb resistències: el mateix Satie hagué de definir un crític conservador com a un cul sans musique, i fou condemnat a una setmana de presó.
No sé si en coneixes les orquestracions de Debussy, o les interpretacions de John Cage. I la memòria és provable que et faça dubtar en quina pel·lícula n´has sentit la melodia: El foc fatu de Louis Malle, Elisa vida mía de Carlos Saura, Star Trek, El abuelo de José Luis Garci, el viedojoc Flower, sun and rain, o la cançó No de Shakira...
Tu sabràs. Jo ara escolte tocar amb voluntat i criteri el temps lent et doloureux d´una peça breu i atmosfèrica, que, sense estridències, prova els diàlegs entre harmonia i melodia del segle XX. La lleugeresa matisa el compàs ternari, començant amb una progressió alternant „crec, no estic segur„ dos acords majors amb sèptima, el primer sobre la subdominant, el següent sobre la tònica...
Poc a poc, l´atmosfera del dia es matisa amb la impressió rebuda per Satie „després de llegir un passatge de Salammbó„, que duu a l´oïda actual d´Europa „castigada com la teua, per tantes barbaritats violentes i antipolítiques„ les idees de dansa, antiguitat, nuesa, guerra, cerimònia, llibertat...
