Per primera vegada en la seua història, Balenciaga va pujar ahir a la passarel·la de París els seus dissenys per a home en una aposta per revolucionar el món de la sastreria masculina, intent en el qual també li van acompanyar Facetasm i Walter Van Beirendonck.
El recentment guardonat amb el prestigiós premi per a joves dissenyadors de LVMH, el japonés Hiromichi Ochiai, va ser el primer a desfilar amb la seua marca Facetasm, que ja havia destacat en la passarel·la de Tòquio abans d´arribar a França.
Les seues arrels no es van quedar lluny ja que les paraules Tòquio i Facetasm es van convertir en el logo de la marca, cosit, estampat i brodat en totes les peces, mitjons inclosos.
La col·lecció va ser una oda al vestit masculí encara que amb fines jaquetes de sastrería i maxi pantalons, més similars als quals vesteixen els rapers que a una vestimenta d'oficina. És el nou home que porta jupetí amb camisa i calça esportives, que barreja estampats i colors sense por al que pega i el que no.
El dissenyador no és l'únic preocupat per cercar una nova aparença masculina, com també va demostrar ahir el georgià Demna Gvasalia en la què ha sigut la seua primera col·lecció d´home per a Balenciaga.
La intenció de la marca va ser crear una «nova silueta de sastreria», resultat d´una revisió per part de Gvasalia dels arxius de Balenciaga: perfils arquitectònics, joc de volums i proporcions i, sobretot, passió pel «savoir faire» de la moda francesa van poder apreciar-se sobre la passarel·la.
Al mateix temps, la signatura del georgià va marcar cadascuna de les peces que destil·laven aqueix aire urbà i la seua afició a recuperar la moda dels anys 90, gestos que ja li han valgut l'èxit en la seua signatura Vêtements que ell mateix va crear en 2014 al costat d'altres sis talents del disseny.
Divertida, satírica i colorista va ser la col·lecció de Walter Van Veirendonck, un dels dissenyadors més benvolguts de la nova moda d´home, la desfilada del qual no va voler perdre´s el crític Tim Blanks que va seguir la proposta des de la primera fila.
Baix el misteriós títol «Why is a raven like a writing-desk» (Per què un corb és com un escriptori?), la presentació va tenir lloc en una nau industrial a l´oest de París, prop de Trocadero, on Van Beirendonck va combinar estampats dels setanta, amb detalls ètnics sempre en un to jocós.
De moment, Van Beirendonck ha sigut el primer a apostar pel color: verd, taronja i rosa van il·luminar la passarel·la i llaços de ratlles es van convertir en les corbates d'aquesta versió estrafolària del vestit.
El dissenyador no va voler fer declaracions després de la desfilada doncs tres frases triades per ell mateix defineixen ja la seua aposta: «Bellesa brutal», «El folk del futur» i «Reflexió a través de la destrucció». No hi ha més que explicar.
Molt més clàssica va ser la mostra de Valentino que amb prou faenes es va eixir del guió en peces d'aparença militar encara que molt discretes: pantalons de pinça grisa es van combinar amb senzilles samarretes blanques i l'estampat de camuflatge es va reduir a jaquetes i complements.
