Vacances, vacacions, vacaciones, hollidays. Podem dir-ho com vulguem, però és pronunciar-ho i saber què suposa. La majoria visualitzarà el parasol, l´hamaca, i la bromera de la platja. Hi haurà qui vorà la muntanya o el sofà de sa casa, eixe que no reconeix per no disposar de temps per tombar-se en ell com cal. Comença un compte enrere que és com quan dus dos hores aguantant-te per anar al bany de ta casa: quan poses les claus al pany, el teu cos no pot més i ja no es controla.
Per altra banda, alguns ja estan vivint a hores d´ara l´oci i el descans a temps complet. «Temps fora» que és un luxe quan compensa tots els mesos de treball sense treva. Si més no, quan és un descans obligatori i indefinit perquè la feina ha fet fugina i està en parador desconegut, estar ociós no és tan desitjable i ja és altra història. Qui té massa temps, no té diners. Qui té diners, no té temps. A no ser que siga algú que en té tants com per a pagar a qui li faça les tasques importants mentres es dedica a fer el que li abellix. Ben pensat, si fora el meu cas no sé si m´agradaria. I perdre´m vore-me-les amb el rellotge, la planxa, l´agenda, la granera, els papers o el foguer? Serà menester? No som ningú, sense rutina!
Quina vida esta, plena de paradoxes. Quan menys tenim, més rics som i «el major coneixement és acceptar el desconeixement». Algunes contradiccions són divertides, altres fan esclatar el cervell; depèn de les ulleres que ens posem. Front a la realitat social actual, per exemple, Estopa opta „a una de les seues cançons„ per posar-se´n unes de color de rosa, relaxar-se i disfrutar del país aviats de bona cosa d´ironia. Les ulleres de sol són imprescindibles si anem a prendre´l, perquè este crema tant com que ens bombardegen amb la idea de que el cos és un enemic que cal combatre amb l´operació bikini. Bikini... topònim d´un atol de les Illes Marshall on, amb les proves nuclears de la Segona Guerra Mundial, la radioactivitat va invadir „en tots els sentits„ la vida dels seus habitants. L´ésser humà és capaç d´escriure el seu destí amb el millor-pitjor humor negre.
Què fem, ens aïllem? Dimitim d´este món desbaratat? Alliberem-nos, descansem, però no ens dormim en la parra. Al diumenge es pot canviar la marxa, fer vàries coses alhora. Aprofitem el dret de posar el nostre granet d´arena i arrepleguem la motivació que va per terra.
