Passades la ressaca de la Nit de Sant Joan i la calorada del brèxit, uns anglesos em preguntaren si com a valencià em sentia europeu o mediterrani. Els vaig respondre que considerava perfectament compartibles aquestes identitats de manera harmoniosa i no excloent, com a cercles concèntrics que expansionaven la meua manera personal de ser d´un lloc, és a dir, de ser jo en el món. Els vaig voler aclarir quin sentit tenia definir-se com a «europeu i mediterrani». Mireu, els vaig explicar:
M´he sentit europeu mediterrani a Grècia tant llegint Homer com menjant polp torrat en un portet de les illes Cíclades, i quan a Súnion fotografiava el nom de lord Byron gravat en una altiva columna de marbre. Com me n´he sentit a Rodes passejant entre nobles cases gòtiques amb escuts de quatre barres esculpits a les façanes i imaginant el cavaller Tirant combatent a tota ultrança.
M´he sentit europeu mediterrani a Roma una fosca matinada en una Termini pasoliniana, a Nàpols un migdia de tràfec entrenat, a Barcelona anant de pressa per la sorollosa Sants, corrent escapat entre la cridòria de l´estació de València... M´he sentit europeu mediterrani en totes les estacions. Les del nord i les del sud. Les de trens i les del temps.
M´he sentit europeu mediterrani llegint versos de Llorente, contemplant la llum de Sorolla, compartint una paella amb Fuster a Cullera a la vora del riu, evocant rojos versos oliosos d´Estellés... I quan les bandes de música passegen l´alegria airosa de l´estiu per tot arreu. M´he sentit europeu mediterrani veient cremar falles en flames i botant fogueres vora la mar, tant com recordant la cançó de bressol que em cantava la mare: «El meu xiquet és l´amo / del corral i del carrer / de la figuera i la parra / i la flor del taronger€».
Per això i per més, ara que aquesta mar de tots s´ha tornat tràgica, ara que la travessen migrants de la mort buscant la vida, la pau i la llibertat, ara que les platges de Lesbos apareixen amb armilles salvadores deixades com flors a les tombes€ Ara que de la Mediterrània en diuen la mar dels morts, ara en el plany i en la solidaritat com abans en el plaer i en el goig, em sent, em sé i em vull europeu i mediterrani. Perquè, a pesar del Brèxit britànic, jo sóc i em sent d´ací i així€ de cap, de cor, de paraula i de veu.
