Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Saó

Si no saps llatí, pots ignorar que el nom de la revista Saó, la degana de les publicacions valencianes en valencià, prové del substantiu sationem, segurament pres del participi satum, del verb serere... Que vol dir «sembrar». I si no escoltes bona música, ignores la cançó de La Gossa Sorda titulada Farem saó.

És possible „i potser lamentable„ que desconegues la connotació sensual i sentimental que la paraula «saó» representava per a la vida cívica del camp: mirant el grau d´humitat de la terra un bancal, la vora d´un riu, la soca d´un arbre.

I també, per moltes raons, és veritat que, quan va nàixer la revista Saó, una de les humils creacions comunicatives més importants d´Europa, les seues densitats i compromisos del cristianisme, estaven qüestionats, com sempre, pel seu diàleg amb els vents de la història. Però pots anar a un llibre valencià important, la Bíblia Valenciana Interconfessional, editada per l´editorial Saó ara fa vint anys, per a comprendre la voluntat universal de compromís històric i social que promou la idea de «sembra».

Pots entendre la «saó» quan penses en l´estat d´una cosa arribada a la maduresa o la perfecció, el grau d´humitat de la terra sobretot després de ploure, l´ocasió oportuna d´un fet, una arrel, un fruit. I perquè no se te´n passe la saó, tens tot l´any 2016 per a considerar, llegint la revista Saó, dirigida per Vicent Boscà, i abans Josep A. Comes, Emili J. Marín, Vicent Cardona, l´interés històric del seu 40é aniversari: cadascun dels seus números (des del 1976), i dels seus quaderns (des del 1987), i dels seus monogràfics (des del 1989), sembren interrogants de veritat i bellesa: la màxima fe en el present és considerar-lo com la representació actual de la universalitat, la crida a la solidaritat, la vibració imaginada de l´eternitat.

T´envolta molta mediocritat comunicativa, la banalitat en l´ús de la paraula „i de la llengua„, la crida caòtica d´informació, però les sorpreses i els aprenentatges amb la Saó del mes que ve „la vida sempre ve, fins i tot amb decepcions polítiques i esportives com les actuals„, és el que ara mateix ja estic esperant, sembre i compartisc.

Compartir el artículo

stats