Fa uns dies vaig sentir en alguna tele que Pablo Iglesias deia que la seua percepció de l´aparent fracàs electoral de Unidos Podemos era com haver-se quedat «a les portes del cel». Com la frase la deia en castellà „«a las puertas del cielo»„ em vingué al cap un emotiu bolero que cantava Nat King Cole, titulat «Nadie me ama»: «€llamo a las puertas del cielo que nunca traspaso, vencido y cansado de tanto esperar€» Si voleu, lectors, el podeu escoltar clicant al Google el nom del cantant o el títol de la peça. Si vos agraden els boleros amb regust de mel amarga, de ben segur que us entendrirà.
Després he intentat fer una reflexió amable sobre el jove líder podemista. En realitat, he pensat, que Pablo Iglesias havia de donar gràcies als déus olímpics per haver aturat la seua potent eufòria «a les portes de l´infern», i per haver-lo situat on li escau de veritat, si més no per ara: com un referent intel·ligent de la denúncia€, des de l´oposició. Perquè si haguera arribat més amunt és prou probable que haguera acabat més com Sant Sebastià que no com Sant Pau. Paciència, per tant, que el cel és etern. Que tot és possible si «se hace camino al andar» que deia el poeta Antonio Machado.
El que cal, ara, és una meditació profunda per banda dels que havien cregut en l´ara o mai fusterià (que, per cert, també sembla un bolero dramàtic, si dit en castellà). Que ningú no cometa l´error, però, d´anar repartint culpes per haver baixat a la crua realitat. Passada la calorada electoral, més bascosa que no amarga, toca seguir treballant allà on es governa «a la valenciana». Que no vinguen més folclores votables, que n´estem cansats. Que tampoc no es dramatitze massa teatralment la cosa dels inesperats resultats. De veres han estat un fracàs? Al cap i a la fi, la cosa ha quedat més o menys com estava en desembre, és a dir, amb un Mariano Rajoy que, per haver ballat salsa o merengue, ara ha d´intentar fer govern sense majoria absoluta, i per això necessita pactar. Amb qui? Així que, com diem els valencians, qui té la pilota encalada en el balcó és Rajoy i el PP, justament per haver guanyat aquestes eleccions.
Governants valencians, aneu «al tall al tall amb la faena», que diu la gent d´ací; i no oblideu que ací tenim un país, i una radio-televisió, per fer.
