Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El conte del diumenge (Infantil)

El burro de les taronges

El burro de les taronges

Això era un home que anava a Gandia a comprar taronges per a vendre-les pels pobles. Com que en aquells temps no hi havia ni mules mecàniques, ni camions, l´home, anava amb dos burros. Quan arribava a un poble, lligava els animals a una reixa i es desentenia d´ells. Els pobres burros, aguantant la calor i les apegaloses mosques, ho passaven malament. El seu amo, en canvi, entrava dins de la tenda i darrere d´un got de vi se´n feia un altre. Quan eixia, mig bufat, començava a pegar varades als pobres burros.

Els animals, rendits d´estar tot el dia plantats, desmaiats de no menjar res i assedegats per no haver tastat ni una gota d´aigua, n´estaven ben farts.

En això, un burro li va dir a l´altre:

-Mira, jo no sé tu, però no ho suporte més. Cada dia estic més cansat, i no puc resistir més anar sempre carregat, malmenjat i amb bona cosa de varades.

L´altre burro, que entenia les queixes del seu company i pensava igual, li va preguntar:

-I què hem de fer? No tenim un altre mitjà de viure.

-Saps què he pensat? Que me´n vaig a pegar quatre bots, em desfaig de la càrrega i m´enfuig pels bancals.

L´altre burro, que no era ni tan valent, li va contestar:

-Xe, jo no m´atrevisc.

-Va, vine-te´n amb mi. No pot ser la manera que té d´explotar-nos i fer-nos patir.

-Ai, no, no, jo això no ho faré mai de la vida.

El burro més atrevit va pegar dos bots, va tombar totes les taronges a terra, les va escampar i se´n va anar a un bancal d´herba que hi havia prop d´allí. Després d´inflar-se com un bombo, es va gitar al sol i es va quedar tan espatarrat que pareixia que estiguera mort.

Quan el seu amo va eixir de la tenda, mig bufat, va sentir uns xiquets que li cridaven:

-Home, el seu burro se li ha mort! Enmig d´un bancal està estés.

L´home se´n va anar a veure´l, i li va fer l´efecte que estava mort. Va començar a estirar-li la cua i a moure-li les potes per veure si es menejava, però res. Com que el burro havia escampat les taronges per terra, l´arrier va fer una tria de les que tenien bon aspecte i li les va carregar a l´altre.

Quan l´home estava a punt d´arribar a casa, es lamentava dient:

-Ai, Senyor, veges tu ara què faré jo! La meua dona em bonegarà, ara només amb un burro.

Quan es va fer quasi de nit, el burro que s´havia fet el mort es va dir:

-Serà qüestió d´anar-me´n d´ací i buscar un lloc per a viure.

Va pegar serra amunt, fins que va trobar una cova on quedar-se a passar la nit. Quan ja feia una estoneta que estava allí dins, va aparéixer un lleó un tant enfurit:

-Però, tu què fas ací? Que no saps que aquesta casa és meua?

El burro, que no estava gens d´acord amb el lleó, li va contestar:

-I per què ha de ser teua? És tan teua com meua.

-No, estàs enganyat. Que tu no saps que jo sóc el rei de la selva? Per tant, la cova és meua.

El burro, que no estava disposat que el lleó se n´isquera amb la seua, li va proposar:

-Mira, si vols, ens la juguem. He pensat que podíem anar-nos-en a caçar, i qui més animals cace es quedarà la cova.

Com que al lleó li va semblar bé, va exclamar:

-Ben pensat està! Que comence la cacera!

I l´un per ací i l´altre per allà, els dos van eixir decidits a guanyar l´aposta.

El burro se´n va anar a un bancal ple d´herba, es va fer ben fart, va beure bona cosa d´aigua i es va gitar allí al mig.

Un corb que passava per allí prop, en veure el burro tot inflat i estés a terra, tot ple de tocats de les varades que li havia pegat el seu amo, es va posar a cridar:

-Corb, corb, que hi ha un burro mort! Que hi ha un burro mort!

A la crida del corb van acudir altres corbs, gralles i més animals que hi havia pels voltants, que de seguida es van plantar damunt del burro i van començar a picar-lo.

El burro va anar aguantant com va poder les primeres picotades. Quan els animals ja estaven confiats i ell notava que en tenia per tot el cos, va pegar una revolta i en va agafar baix una estesa, esclafats pel seu propi pes. Com que per l´altre costat començaven a picar-lo també, va pegar la volta al revés i en va xafigar altres tants.

El burro, satisfet per l´escampada de pardals que havia fet sense cap esforç, es va plantar i se´n va anar cap a la cova. Quan hi va arribar, va deixar tots els animals que havia caçat dins la cova.

Al cap d´una estona, va aplegar el rei de la selva, tot devanit perquè havia matat una llebre i una perdiu. No anava de buit, i li va dir al burro:

-Mira què he caçat! Has vist que bon caçador que sóc?

-Sí que has caçat, però aguaita i veuràs el que he portat jo.

Quan el lleó va entrar i va veure el que hi havia, de poc no cau de tòs. Però com que no estava encara conforme, li va suggerir:

-Podríem fer una altra prova.

El burro, que era ben espavilat i sabia el que es feia, hi va estar d´acord i va afegir:

-Saps què podríem fer? A veure qui és capaç de traure espurnes de les pedres.

-Molt bé, com vulgues! -va exclamar el lleó, convençut que en seria ell el vencedor.

El burro, després de llançar quatre brams, va pegar un parell de guitzes a una pedra gran que hi havia a l´entrada de la cova. Com que tenia ferradures a les potes, va traure bona cosa d´espurnes de seguida.

El lleó va traure les seues potents urpes i es va posar a rascar en una roca. Rascant, rascant, l´únic que va aconseguir va ser quedar-se sense ungles i fer-se les potes xorrant sang.

El rei de la selva, que encara no estava convençut del tot, li va dir al burro:

-Ara podríem fer una altra prova; a veure qui canta millor.

Com que el burro hi va estar d´acord, el lleó va començar a rugir:

-Graaa!, graaa!, graaa!

La veritat és que pareixien udols d´un llop afònic, més que els rugits del més ferotge de tots els animals.

El burro, movent els llavis cap a dins i cap a fora, mostrant les genives i les dentoles, va començar a pegar brams ensordidors, al mateix temps que llançava guitzes cap a les roques, que pareixien encendre´s de la gran quantitat d´espurnes que eixien.

El lleó, espantat de veure aquella fera tan monstruosa, se´n va anar esbalaït, per por que el burro l´emprenguera amb ell.

Quan el lleó va aplegar baix de la serra, es va topar amb una rabosa, qui li va preguntar:

-Com és que corres tant?

-Resulta que a ma casa ha vingut un animal enorme, amb unes orelles i unes dents grandíssimes, tirant foc per les potes i que fa una veu així: «Iooo! Iooo! Iooo!», que ressona per tota la serra. Estic espantat.

La rabosa, estranyada, va exclamar:

-Però, seràs bajoca! Si això és un burro!

-No pot ser un burro! Jo no sé quina classe d´animal és, però pareix d´un altre món.

La rabosa, convençuda, va afegir:

-Estic segura que és un burro, anem i veuràs.

-Jo no m´atrevisc a anar, vés-hi tu si vols.

-Tranquil, que anirem els dos junts. Mira, lliguem-nos les cues, així no ens separarem.

El lleó es va deixar convéncer per la rabosa, i se´n va anar, lligat amb la rabosa, cap a la cova. Quan ja estaven quasi dalt de tot, el burro els va ataüllar i es va posar a bramar:

-Iooo! Iooo! Iooo!

El lleó, astorat de sentir els aterridors brams, va començar a córrer serra avall, arrossegant la pobra rabosa per terra, que no feia més que pegar-se tamborinades contra les pedres.

-Però, no córregues! -li va cridar ella-. Que no veus que és un burro?

El lleó es va emportar la rabosa fins a baix de tot, i ja no va voler saber-se´n res més de la cova, on el burro es va quedar a viure per sempre.

I conte contat,

ja s´ha acabat.

Au, ja n´hi ha prou!

Compartir el artículo

stats