Austeritat? Quina? Per a què? Contra qui? I, a favor de qui?

Aquestes són preguntes per a les quals els partits polítics haurien de tindre respostes «pedagògiques». Sabem que Brusel·les ha dit que l´estat espanyol ha de fer més ajusts i més reformes per tal de retallar uns 9.000 milions d´euros. Així és que preparem-nos novament per als discursos que ens parlaran d´austeritat com a solució econòmica. Una austeritat que continuarà aplicant la reducció d´inversions públiques en els àmbits socials i laborals, amb les conseqüències que ja coneixem. Però hi ha també un altre discurs, el que critica l´austeritat perquè fa perdre capacitat adquisitiva a la població, per la qual cosa es consumeix menys, l´economia no avança i els llocs de treball no augmenten. És cert, però tampoc aquest plantejament aporta la solució perquè implica un model econòmic que basa el seu desenvolupament en el consumisme global.

Fa uns dies vaig llegir un interessant article de Joaquin Estefania, el qual recomane. Estefania ens recorda que fa unes dècades, dins de la crítica de l´esquerra a un model de creixement basat en el consumisme exacerbat i en el malbaratament de recursos naturals, l´austeritat era considerada una eina necessària. Una mostra rellevant d´aquests principis va ser l´informe del Club de Roma «Els límits del creixement» publicat els anys 70 i actualitzat el 1992 i el 2004. Aquest informe adverteix que si en els anys a venir mantenim la mateixa tendència de creixement pel que fa a l´augment de la població, la industrialització, la contaminació, la producció d´aliments i els recursos naturals, la Terra pot arribar als seus límits de creixement en un segle. Perquè en un planeta, que és limitat i té recursos limitats, les dinàmiques de creixement exponencial no es poden mantindre. Per la qual cosa cal exigir polítiques d´austeritat.

Els principis d´aquest informe els va arreplegar Enrico Berlinguer, del Partit Comunista Italià, el qual mantenia que l´austeritat pot utilitzar-se com instrument de depressió econòmica, de repressió política i d´agreujament de les injustícies socials (el que està passant ara). Però també pot constituir una eina per a implantar un model de creixement nou, per a un rigorós sotmetiment de l´Estat, per a la transformació social i la defensa de la democràcia. Una política d´austeritat transformadora no tractaria de anivellar a la baixa, cap a la pobresa, ni tindre com objectiu la supervivència d´un sistema econòmic que està en crisi. Sinó que ha de perseguir la justícia, l´eficàcia, la supervivència mediambiental i una ètica nova. Tinguem clar que, «més», no és sinònim de «millor».