Tembla que l´adsabara (Sideritis angustifolia) és una herba de la mediterrània occidental que creix en algunes comarques del País Valencià i de les terres de Tarragona. Una herba discretíssima que passa desapercebuda, però que, tanmateix, sembla que és un poderós antiinflamatori disgestiu i, encara, un bon antibiòtic. Això és, almenys, el que he trobat, buscant una mica per internet. Però, més important és que, també, amb aquest nom es coneix un aplec de cançons del grup Musicants que, a través d´un projecte d´un verkami d´aquests que estan de moda i que tan bons resultats donen „per a vergonya de les institucions, que caldria que potenciassen segons quines coses„ han arribat a rams de beneir i les podem gaudir.
L´Adsabara de Musicants „formació musical que reuneix Manolo Miralles (fundador d´Al Tall), Rebeca Mut, Àlex Velàzquez, Paco Pineda, Eugènia Saval, Ximo Guardiola i Eugeni Camacho, a més de moments puntuals amb Pep el Botifarra i d´altres músics„ és folk tradicional i és fusió de músiques de la Mediterrània del nord i del sud, de l´est i de l´oest. Però és, encara, un conjunt de cançons que „de totes totes„ recorden altres temps. No sé si ha estat un efecte volgut o no: no sé fins a quin punt el grup s´ha plantejat fer un homenatge als sons i les cançons que, en certa manera, acompanyaren els temps en què es vivia una relativa eclosió del reconeixement de la nostra cultura en les terres valencianes i que, malauradament, només va conduir on estem ara. A mi, almenys, moltes d´aquestes melodies m´han sonat „quan no eren les mateixes i tot„, al millor Al Tall i, en especial, al de Sharq al-Andalus que, des del meu punt de vist, va ser una creació musical insuperable i d´una gran alçada.
Però, per damunt de nostàlgies personals dels anys 80, Musicants i la seua particular Adsabara són, clarament, una formació amb futur. Com vaig dir fa poc de temps en una altra columna d´aquestes, els valencians ja fa temps que canten de bell nou en la seua llengua amb una gran normalitat. En els orígens d´això cal sitaur la Nova Cançó i també Al Tall, una mica més tard. Tot aquell treball i aquell bon gust en part va ser fruit d´homes com Manolo Miralles que ara, formant part de Musicants, continua aportant la seua estètica particular i nacional per a molts valencians que voldríem més adsabares i menys himnes regionals cantats operísticament i amb deliris de grandesa. L´enhorabona als Musicants, per aquest antibiòtic seu.
