07 de julio de 2016
07.07.2016

Sala de Corts

07.07.2016 | 04:15

Ahir, ja prop de migdia, mentre escoltava dos breus discursos oficials sobre la importància de la llengua, i les penalitats greus del país i la necessitat de la unitat, la dignitat dels valencians, etc..., i sense deixar d´atendre les emocions i la semàntica de l´acte en què em trobava, vaig demanar als historiadors i filòlegs de primer nivell que tenia a la vora, si els rostres del quadre mural a la vora del qual teníem seient, el del Braç eclesiàstic, obra de Vicent Requena, representaven persones reals de la València del segle XVI. Compartírem idèntic dubte iconogràfic sobre la identitat concreta dels personatges representats en les parets que ens quedaven de biaix: la del Braç militar, obra de Pozzo; i la del Braç de les ciutats, pintada per Mestre. ¿Eren aquelles mirades concretes i naturals, de les personalitats valencianes més importants del seu temps?
Allí quedà l´interrogant. Era en la Sala de Corts o Nova del Palau de la Generalitat, 309 anys i 7 dies després dels Decrets de Nova Planta, o siga, de l´abolició dels Furs: el període històric del sistema foral que, entre 1238 i 1645, d´acord amb el màxim expert mundial viu, el professor Vicent Garcia Edo, havia fet funcionar les vides i les llibertats d´aquesta part filla i fundadora d´Europa contemporània.

En tot cas, fa uns dies, la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, va difondre oficialment l´ingent treball de transcripció i ordenació dels Furs i altres textos de la nostra ciutadania, obra meticulosa de Vicent Garcia Edo „hereu de moltes altres savieses, singularment, les de Germà Colón i sobretot Arcadi Garcia Sanz„, potser la ciutadania estava enganxada als seus whatsapps o als seus ideals, al treball o a l´atur, solcant les onades de la mar o els interessos de merescuda o heroica vagància.

Però tenir a la vora els rostres de persones tan reals com decisives del país, i poder compartir des d´ara els textos que l´han definit „informació allotjada, crec, en el servidor de la Universitat Jaume I„, és una gran i bella representació de la història del món i del gènere humà, de què som tots i ara responsables, en la mesura anònima i íntima de cadascú: no sé si m´explique.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine