Sol. O «solo», o millor, «only», perquè d´anglesos i en anglés va la cosa. I no em referesc al brexit ni res per l´estil. Em referesc a un esdeveniment que ve sonant, comentant-se i fent-se visible al lloc on visc des de fa setmanes. És a dir, al rodatge d´una pel·lícula, de producció probablement anglesa, en els escenaris naturals i actuals de la vall de la Drova i del poble de Barx; uns paratges muntanyencs de la Safor, per als que no n´hagen sentit parlar mai abans. La cosa va de veres, sense conya, tot i ser una ficció. De pel·lícula.
Fa setmanes que als bars, a la plaça, a les carnisseries, als forns i els supermercats de Barx, no es parla d´una altra cosa, per bé que sense massa escarafalls. Es parla que un senyor anglés resident a la Drova ha escrit el guió d´una pel·lícula que conta una història que passa entre aquestes parets o muntanyes. Quina és la història de la pel·lícula? Se´n sap poc. O millor, se´n sap allò que els responsables han volgut que se´n sàpia. La gent del poble escolta, mira i calla, mentre la cosa va bé i avant. Alguns hi treballen, fent d´extres, o com a part de la intendència. Es comenta que la tropa pel·liculera ha llogat un restaurant que estava tancat, que han omplit les cases rurals del terme, que han contractat gent? Cap problema, per tant. Tot perfecte.
Davant aquest discret rebombori, he preguntat i m´han contat que l´altre dia van rodar una escena al cementeri. I això? Aleshores un conegut m´ha dit: la història va d´un jove músic
„de jazz, pense„ que arriba al poble al soterrar del pare, amb el qual no es relacionava de feia molts anys; hi arriba perquè ha heretat una derringlada caseta a la serra d´Aldaia. Entre mig, hi ha la història d´una trompeta que el jove anglés estimava i tenia per perduda. Hi ha també una aventura amorosa que ningú no sap com comença ni com acaba.
Només se sap que mentre el músic restaura la caseta del pare per a vendre-la a bon preu, hi apareix una xicona del poble i canvien els seus plans vitals. L´amor, ai, es fa present! No se´n sap res més. Tampoc ningú no pregunta més. La gent va a la seua. Observa en silenci, amb els ulls oberts com una càmera. Mai no s´havia vist una cosa semblant a Barx. No estem sols, pensem tots.
