11 de julio de 2016
11.07.2016

El fons i el fondo

11.07.2016 | 04:15

Fa uns quants dies vaig llegir en un diari digital una frase que contenia una errada terminològica producte d'una de tantíssimes interferències de la llengua de ponent. La frase era l'aforisme «La forma és el fons», però en comptes de «fons», l'autor de l'article que incloïa eixa expressió va posar «fondo»: «La forma és el fondo». Es tracta d'un doblet lingüístic que, de vegades, causa alguna confusió. «Fons» és una paraula que no s'usa massa (o gens) en la parla col·loquial, però en un registre formal i en un test escrit mai l'hem de substituir per «fondo», perquè són conceptes i sentits diferents.

«Fons» és un substantiu que fa referència a ´superfície o part inferior d'un recipient o d'una cavitat', ´superfície sòlida sobre la qual reposa o fluïx una massa d'aigua', ´base d'un color uniforme sobre la qual ressalten objectes o figures d'altres colors', ´part més interior o més allunyada de l'entrada d'un lloc'.

Frases amb eixe substantiu poden ser «S'ha esgolat i ha anat a parar al fons del barranc», «El fons de l'Albufera és un fangar», «El fons del quadro era el blau del cel». «El despatx de la directora està al fons i a l'esquerra». També és la ´part íntima o essencial, el caràcter d'una persona', «No vol entrar en el fons del problema», «És un hipòcrita, educat en la forma, però roín en el fons», «És molt gastadora, és com un pou sense fons». Per la seua banda, «fondo» és un adjectiu que significa ´profund', «El pou és molt fondo».
També hi ha el terme, més prompte literari, «pregon», «Una cova pregona». És també un adverbi quan té el significat precís de ´amb profunditat', «Van haver d'excavar fondo per a trobar aigua». Té també sentit figurat, per extensió, «La mort de l'amic li va produir una pena molt fonda». És curiós que en castellà «fondo» té el significat del nostre «fons», i per això la interferència, mentres que el nostre «fondo» correspon en la llengua veïna a «hondo».

Deixem el fons, la forma i el fondo i ens endinsem en un terme que mereix millor consideració en registres formals de la que té, com és «abatollar». A l'endemà de les últimes eleccions generals, a un parent meu li vaig sentir dir que un dels nous líders polítics sabia abatollar molt bé les garrofes dels vots, però que no sabia plegar tot allò que abatollava. La metàfora em va paréixer perfecta aplicada al treball i als resultats del polític al qual es referia el meu cosí.

«Abatollar» o «batollar», en sentit literal, és ´tirar a terra els fruits (principalment garrofes, anous, olives) d'un arbre colpejant les rames amb una batolla (bastó llarg per a batre els arbres i fer-ne caure la fruita), però en significat figurat pot fer referència a ´agitar, remoure, somoure´ en sentit de produir situacions o accions positives per a recollir els fruits. El meu parent, com hauran comprés, es referia a Pablo Iglesias, bon abatollador, però potser no tan bon plegador ni recollidor.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine