L´espectacle polític a Madrid cansa. Cansa perquè vist des de la distància, el teatre mediàtic es fa repetitiu i acaba avorrint el personal. És això el que es pretén? Que la gent acabe desconnectant mentalment de qualsevol compromís civil? Per als que van ser joves durant la transició, això va ser el que s´hi produí: que els polítics d´aleshores decidiren abocar una generació de l´encant al desencant, que es digué.
La qüestió és que, quan ara es parla de nova transició, hi ha qui vol repetir la jugada, com hi ha qui voldria avançar en allò que aleshores, per por, covardia o prudència, es va deixar al marge, aparcat. El franquisme, ai, continuava viu. Així s´imposà la dita de Lampedusa. En el cas valencià, la frustració civil va ser gran.
De colp, una generació jove que s´havia vitalment compromés en la tasca col·lectiva de voler fer un país valencià més culte i feliç, (parafrasejant Espriu), mirant al nord però sabent-se sud (citant Serrat i Llach alhora), es va veure acusada d´irresponsable, de traïdora, i se la va desactivar. Potser les fantasies joves d´aleshores volien anar massa lluny? Eren utopies d´ingenus? Probablement sí. No oblidem el xou del coronel Tejero entrant amb tricorni i pistola en mà al congrés i pegant trets al sostre.
De fa mesos, ens trobem que a Madrid continuen enrocats políticament. Si uns no volen fer una passa endavant (els socialistes d´allà), n´hi ha uns altres que no volen fer cap pas enrere (el pepistes d´allà, d´ací i d´arreu). I em pregunte si no serà que la política «a la madrilenya» necessita una solució «a la catalana» ja que no la vol «a la valenciana». O «a la britànica»? Potser al senyor Rajoy no li quede més solució que fer com el dimitit Mas, o el primer ministre Cameron? «a la española», és clar. Així, el diputat Rivera, cap del partit apostròfic, amb l´ajuda de qui més convinga, no podria abstenir-se, com el cap opositor Sánchez no podria dir no (recordant Raimon).
Si no es vol acabar en un vell xou celtibèric (recordant Carandell), aquesta potser siga la solució de la dreta espanyola: que el candidat Rajoy acabe retirant-se per a posar una dona dura i estar en consonància amb les sòcies i els socis europeus i britànics. N´hi ha una altra possibilitat? Sí, i prou millor per als valencians, però qui la reclama? Només podemistes i compromesos units ens representen valencianament a Madrid.
