18 de julio de 2016
18.07.2016

Abatoll, taboll...

18.07.2016 | 04:15

La setmana passada esta columneta versava sobre el doblet «fons fondo» i el verb «abatollar». Un lector em suggerix que tracte també el substantiu «abatoll», relacionat amb eixe verb, perquè diu, i potser té raó, que és una veu poc o gens usada en textos literaris, però que és paraula molt singular i concepte molt privatiu de la nostra llengua. Efectivament, «abatoll» és un mot amb dos accepcions principals, ´acció d´abatollar (o batollar) i ´agitació, algaravia, soroll estrepitós´, «Quin abatoll que armen els néts. Quan vénen me n´alegre molt, però quan se´n van encara me n´alegre més». Una manifestació de persones reivindicant alguna cosa també pot ser un abatoll.

Una altra paraula molt pròpia de la parla popular en el medi rural és «taboll». Significa que ´un fruit o un cereal està mig madur ( o mig verd), i ja comença a prendre color´, «M´agraden les pomes tabolls. Ja està el blat taboll». Alguns partits de nova fornada representen quantiosa collita, però potser són encara un poc tabolls. Encara que altres, de tan madurs, tenen moltes parts ben podrides. Eixa paraula pot fer referència a ´curt d´enteniment´, però s´empra més en el sentit que un fruit no està madur per a menjar, per tant, cal no menjar-ne i esperar que madure la fruita per a collir-la, perquè si no ens podem indigestar.

El verb relacionat amb eixe substantiu és «atabollar», és a dir ´entrar en color, començar a madurar la fruita, especialment les figues i les bacores´, ´prendre color, entrar en color, per l´exposició al sol o per haver patit una calor excessiva´, també ´deixar una persona o un animal sense sentits´ o ´astorar, torbar, d´admiració´, ´coure lleugerament´.

Eugeni S. Reig arreplega «taboll» i «atabollar» en el seu impagable Valencià de sempre; respecte d´eixe verb, ­exemplaritza l´última accepció citada amb d´una manera molt precisa, «A mi les cebes no m´agraden ni crues ni torrades; m´agrada que s´atabollen una miqueta en la rostidora i prou». Un altre verb usual en el medi rural, especialment el de l´horta, és «ensajar», que com sabem té el significat de ´tastar (especialment un meló), provar´. És sinònim de «assajar». És un verb, com molts altres, bandejat del valencià culte, in-fluït per l´integrisme noucentista, selectiu i excloent, a pesar d´aparéixer en el Tirant i en l´Espill. I és que per a alguns «savis» es veu que Joanot Martorell i Jaume Roig, autors de tan nostrades joies literàries, devien ser uns secessionistes blavers avant la lettre.

Alcover i Moll l´inclogueren en el Diccionari català-valencià-balear, amb cites de les obres esmentades. També Ferrer Pastor, sempre poant en la realitat de la parla genuïna i real, el va arreplegar en el Diccionari general amb la definició «Assajar, provar//Encetar un meló». El Diccionari normatiu valencià de l´AVL també l´inclou en les seues pàgines, marcat de col·loquial pel que fa a la sinonímia amb «assajar». Respecte a la funció de «tastar», el nostre diccionari acadèmic considera normatiu eixe verb sense cap marca. A més, afig un altre sentit, ´clavar a algú una arma blanca´.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine