Per què ens sentim inspirats? Com es succeix la creativitat en qualsevol tasca o situació? Trobem els orígens del concepte a la cultura hebrea i a la grega. En estes s´atribuïa el naixement de la inventiva a la inducció mística de personatges divins en la conciència dels humans. Al segle XVIII, la psicologia començava a sorgir i, als temps de la il·lustració, es considerava que la inspiració depenia d´un sentit especial per associar idees i percepcions que havia d´estar prou desenvolupat. Per altra banda, tant els escriptors romàntics -que creien que la inspiració era una connexió irracional- com els materialistes -que tractaven de trobar el quid de la qüestió observant l´interior de l´individu alhora que les condicions externes- tenen en comú una idea: que el coneixement del que ens il·lumina està fora del nostre domini... o no és així?
Picasso digué: «la inspiració existix, però ha de trobar-te treballant». Encara que les muses existiren, segurament no es deixarien vore si tenim la peresa al davant. Ben pensat, els moments més inspiradors estan fets de xicotetes grans coses que ens fan vibrar, que ens fan sentir vius, que ens fan sentir enllaçats internament i externament amb el que passa... i amb el que fem que passe. Quan fas les paus amb les limitacions que puguen influir negativament, l´efecte cascada pren protagonisme i ajuda a que el puzle encaixe, posant de manifest cap on vas i d´on vens. Així és amb el riu MUSA -Minusválidos Unidos Sin Aditivos- al que es refereix l´escriptor, humanista, economista i acadèmic Jose Luís Sampedro al seu llibre pòstum, Sala de espera. L´última musa de Sampedro es una metàfora de dos rius que es fan un: la seua vida i la de la seua parella Olga Lucas -també escriptora, intèrpret, traductora i locutora de ràdio-.
Parlant de la ràdio i de la vida! Demà dissabte estic segura que les muses estaran fent un passeget a la Gran Nit de Juliol. Baix l´influx d´un nou claim -Music Inspires Life-, Los40 celebren 50 anys d´èxits amb els grups Furious Monkey House, Sidecars i Miss Cafeína. Es revisaran també els records més emotius, propiciats per la combinació màgica de melodies i paraules que sintonitzen harmònicament en l´aire. Com que no s´ha fet cap concert a la plaça de l´Ajuntament de València des de fa un vertader grapat d´anys, potser vinguen Clio i Euterpe, muses de la història i de la música. Si més no, si el cor i els oïts se sincronitzen escoltant el que senten, un pas més pot ressonar com un pes menys.
