Fa molts anys, a Santillana del Mar, després d´un memorable sopar de més de tres plats, en una digna taverna vaig escoltar una discussió de dos parroquians. La deliberació dels dos candidats a superlatiu elitisme -d´elitista debat cultural i alhora d´etílica supremacia en la comarca- versava sobre les orquestres de les antigues nits d´estiu. Un dels dos va acabar convencent l´altre amb una evidència, entre les tenebres de la sensibilitat musical. Era el següent argument: les orquestres gallegues de pas per Astúries i Cantàbria eren bones de veres... Però „demanà l´interlocutor i l´altre quasi l´abraça, del descobriment„, ¿i les valencianes? ¿S´havia vist mai res de millor que les orquestres valencianes? Què va! Te´n recordes? „s´abraçaven mútuament„... Els valencians, d´altres temes, potser no tenen idea; però orquestres d´estiu...
L´observació tenia relació amb el fet, potser ja remot per als parroquians, quan en Santillana del Mar, s´hi feien balls nocturns de plaça, davall mòdics farolets a la veneciana i papers de colors penjats per la plaça, amb orquestres de faristols de fusta, i pulcres clarinetistes amb jaqueta blanca i llacet... esdevinguts posteriors fogosos amants mediterranis matinals, per a capritxoses personalitats cantàbriques de qualsevol sexe i sentiments subratllats amb sidra comarcal o qualsevol beuratge anglosaxó. Tot això mentre els supervivents continuaven la vida retirant-se a casa al compàs de l´himne regional Asturias patria querida... com feren finalment els dos experts cantàbrics de música valenciana.
No vull dir que no siga: que Santillana és un dels tresors arquitectònics d´Europa, que el valencià és un país de gent molt versada en les arts musicals i altres creacions del plaer de viure... I víctima de destruccions com l´incendi feroç de la Serra d´Espadà „apoteosi wagneriana que albire des del terrat, mentre escolte ressonar la sinuosa elegància del Mediterrani. I l´incendi comunicatiu de no poder ser contat per mitjans de comunicació audiovisual pública. I l´incendi polític de veure com a presidenta del Congrés d´Espanya la Ministra d´antitransports que ha deixat segrestats els viatgers del País, de nord a sud. I l´incendi futur de possibles impunitats d´antics governants, com els que amagaven una copiosa biblioteca corrupció fulgurant, en un racó d´un manicomi.
