01 de agosto de 2016
01.08.2016

Flipar, palmar i escaquejar-se

01.08.2016 | 04:15
Flipar, palmar i escaquejar-se

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs, al meu parer molt encertadament, en el Diccionari normatiu valencià, algunes paraules pròpies de la gent jove i de la parla col·loquial de penúltima (o antepenúltima) fornada, com ara «flipar» (verb també arreplegat pel Gran diccionari de l'Enciclopèdia Catalana), «palmar» (en el sentit de morir), «escaquejar-se» i alguna altra d'eixe estil. Les acadèmies de les lletres han sigut històricament reticents a acceptar normativament veus procedents dels argots i de les parles col·loquials, però eixa resistència va vencent-se, en molts casos, en pro de la comunicació, perquè quan una paraula o expressió s'usa durant molt de temps i queda integrada en la parla habitual general o en la d'algun sector nombrós i significatiu, i cobrix algun buit comunicatiu, amb la cura corresponent, no hi deuen haver massa prejudicis filològics que impedisquen el seu ús, encara que siga en els usos col·loquials (o en els registres que corresponguen). I naturalment eixes admissions no deuen ser considerades faltes en els exàmens ni en cap cas d'avaluació de la competència lingüística (perquè n'hi ha molt d'integriste/a amb poder examinador/inquisidor que tot ho veu punible i incorrecte, per exemple els mentors i les mentores de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i altres instàncies censores). El cas de les paraules esmentades són exemples d'ús col·loquial i d'integració en la parla habitual entre els jóvens, especialment, però també entre persones de mitjana edat. «Flipar», a banda de la connotació pejorativa de 'drogar-se o entrar en una fase d'eufòria i al·lucinacions per efecte de la droga', és 'estar molt entusiasmat amb alguna cosa', «Els dos flipeu, tu amb la música i Mateu amb les motos». També creure's equivocadament una cosa, «Tu flipes, si et penses que et pagaran les hores extra». Un palmar, a més de ser el nom, amb majúscula, de la pedania i del poblat més emblemàtic de la Marjal i de l'Albufera (segons Blasco Ibáñez), és 'una zona, un bancal o un lloc poblat de palmeres o de margallons amb les seues palmes. També és terme que fa referència a la 'palma de la mà' i a 'prestatge, estanteria'. Però també hi ha l'accepció moderna, com s'ha dit, inclosa en el DNV, de palmar/palmar-la com a «morir/morir-se». «El pare del meu amic Joan està tan espatlat que, amb l'edat que té, no tardarà molt a palmar-la». Alguna vegada he utilitzat eixe mot en esta columneta, en frases volgudament col·loquials. Ja se sap que la mort, la temuda parca, és cosa molt seriosa, però l'evidència de la inevitabilitat de l'òbit en les persones molt ancianes fa que en ocasions es recorrega a l'humor i a eufemismes col·loquials.

«Escaquejar-se» és un altre verb d'ús relativament modern que el nostre diccionari normatiu ha inclòs en les seues pàgines, amb la marca de col·loquial. Fa referència a quan algú eludix o evita 'una obligació, un servici, una responsabilitat'. Rajoy, després de les eleccions del 20D es va escaquejar. Els que els agrada beure de gorra i no paguen cap ronda també s'escaquegen.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine