A l'estiu tot el món viu, el refrany diu. Però també diu el poema que fins i tot la caloreta del sol crema, quan és massa. Este vers està inclòs a una polèmica obra que té tres suposats títols —Después de un tiempo, Aprenderás, After a while— i quatre suposats autors: William Shakespeare, Jorge Luis Borges, Veronica A. Shoffstall y Nadine Stair.
Sovint l'autoria d'esta poesia s'atribuix a Borges, però un gran coneixedor del legat de l'argentí —com és el seu paisà psicòleg i doctor en filosofia Gustavo Faigenbaum— assegura que no és possible trobar este text als seus escrits, així que pot ser siga una falsedat més de les que circulen per internet i que, de tant de rodar, queden com si foren veritat. Aviats anem, amb una fibra òptica que toca la fibra sensible a megues per segon.
És cert que no tot és roín, però això d'assabentar-nos de qualsevol cosa de seguida i involuntàriament no sempre és desitjable. Com quan es reprodueixen automàticament vídeos que preferiries no vore o trobes articles realment durs. Comptar amb un filtre més acurat per al que planta cara als sentits, seria ideal. Però ma que n'hi ha de bollit, així i tot seguim passant el ditet per la pantalla, entrant de ple en el calaix desastre, no siga que ens perdem alguna cosa, i ens passe com a l'acudit de @mamasaturada: «Por favor, si se acaba el mundo que lo digan en Clan o en Boing, que si no no me entero».
La diferència entre els canals de televisió i les xarxes és que amb els primers pots fer zàping, i les segones et «zapegen» a tu. Siga que fem d'una puça un cavall, si més no cadascú acaba trobant la seua via d'escapament. Una de les que més m'alleugera el pensament és tornar a vore una pel·lícula que m'agrada. Com la comèdia de Sandra Bullock i Bill Pullman, Mientras dormías, que he vist un grapat de voltes. Hi ha escenes que prenen altre significat quan les revisualitzes al cap dels anys, com m'ha passat amb esta: «La vida és un continu patiment. Treballes per a mantindre a la família i tan sols hi ha un minut en que tot és fantàstic. Tots estan bé, tots són feliços... i sols en eixe minut, sents pau».
Què fem? De la palla, fem. Un ja no sap si veritablement és millor estar en tot o no estar en res. Podria ser un colp de sort que la vida no resulte com l'havíem planejat? Ahí ho deixe... fins setembre.
