El verb «fer» ja sabem que dóna per a molt, tant per si mateix com per a formar locucions, frases fetes, maneres de dir, etc. Una de les locucions verbals ben genuïna i privativa de la nostra llengua és «fer costat», que com és ben sabut és 'ajudar a algú, protegir-lo, donar-li suport', «Tots li férem costat costat quan ens va demanar ajuda». Quan algú té gent que li fa costat és que té influència, poder, ajuda, protecció, etc., independentment que això provinga d'orígens econòmics, familiars, de capacitat de seducció, de lideratge, de la bondat de la persona ajudada o protegida, etc.
Eugeni S. Reig en el Valencià de sempre inclou la locució «fer costat» amb la definició 'donar suport a algú, estar amb ell en determinades qüestions'. Reig exemplaritza eixa locució amb «En la reunió de veïns, quan vaig proposar que la filla de Mariu fóra la portera, ningú em va fer costat. Ja no torne mai més de la vida a cap de reunió d'eixes».
El verb «apoyar» i el substantiu «apoyo», castellans, s'interferixen en la nostra parla de manera espúria i totalment innecessària, perquè els significats d'eixos mots de la llengua veïna els tenim ben coberts amb «recolzar/recolzament», «basar», «fonamentar», en un sentit, i «donar suport», «fer costat», «secundar», en un altre. Per exemple, si ens referim a 'posar , descansar (una cosa o algú), sostindre's sobre un suport, basar-se és «recolzar», com en «El sostre descansa sobre quatre pilars», «Recolza l'escala a la paret», «Es va recolzar sobre la barana», «Les seues teories recolzen sobre hipòtesis ben fonamentades». Però si es tracta d'ajudar algú, mostrar recolzament i altres maneres de dir amb eixe significat és millor usar «donar suport», «secundar» i la locució comentada «fer costat», que no té molta fortuna en el valencià literari, però n'hauria de tindre, perquè és comunicativa alhora que ben genuïna. «Alguns corruptes pensaven tindre poder etern, però quan la Guàrdia Civil, la policia i la justícia els han descobert, els antics fidels han deixat de fer-los costat».
Una altra locució amb el verb «fer» és «fer mala sang». Fa referència, entre altres significats, quan algú està molt irritat, enfadat per alguna raó. Molta gent fa mala sang amb la incapacitat dels partits per a formar govern. I de la maleïda crisi no cal dir, la mala sang que fa. Quan jo era menut, un dia que li vaig dir a mon pare que no fera mala sang, perquè l'aigua per a regar no li arribava a l'hora acordada amb el celador, però encara és va irritar més, va fer més mala sang. I continuant amb el verb de hui arribem a la faena del matalafer que és «fer i desfer».
Bé ara ja no, perquè eixa faena es feia quan els matalafers cardaven la llana o la borra del matalaf (o matalap, matalàs), però la dita queda. Fa referència a quan una faena és inútil, que es desfan contínuament les coses que s'han fet abans. I eixes coses passen massa sovint.
