Nicolás Junquero llança el seu segon llibre El enigma de les joyas robadas. La història descriu una aventura d'uns joves que, amb l'ajuda d'uns ancians, indaguen la desaparició de les joies de la tia Enriqueta. Un enigma per resoldre posa a prova la capacitat de deducció dels personatges a fi d'aclarir els autors del robatori. Nicolás Junquero, l´autor, és d'Utiel i professor d'educació primària. Va traure en 2014 el seu primer llibre El misterio de la bodega. És també col·laborador en Levante-EMV i autor d'articles d'opinió en diverses revistes. «Puc dir que escriure és més una afició que altra cosa, perquè jo sóc professor de xiquets, i escrivia al principi per escriure, perquè m´agradava», assegura l'autor.

El llibre amb uns protagonistes joves, que van aproximadament a sisé de primària, indaguen sobre la història d'eixes joies desaparegudes de la seua tia. «Per a ajudar als xiquets estan els seus avis, i un amic més d'ells, que amb molta simpatia posaran a prova la capacitat de deducció dels joves curiosos», aclara Junquero, perquè els protagonistes han de resoldre enigmes i codis matemàtics per a esbrinar el cas de les joies.

Segons l´autor, l´obra destaca pel seu sentit de l'humor, les eixides de to i els refranys dels ancians, que enriquixen, amb singular gràcia i ironia, el text. «El que volia sobretot era una narració amb una història, però sense oblidar l'humor entre els personatges i en les seues converses», explica l'autor. A més, afegix que té una influència i un estil que seguix «l´humor que agrada, el bo, el popular, i dins del que he vist, és una gran referència per a mi l'humor de Miguel Gila».

Nicolás Junquero espera tindre millor acollida que en la seua segona obra, ja que «ara la gent pot conéixer més el meu treball». «A més he aconseguit que alguns professors tinguen en compte el llibre per a l'ensenyança en centres educatius». L´escriptor avança que té ja «altres tres manuscrits, unes narracions més o menys del mateix estil, i un a mitges que és un poc diferent, més històric. Quan passe més temps, cada any, aniré traient els llibres a poc a poc».